L’Odissea de Florence & Vincent

Que Florence Welch és una de les millors veus que hi ha ara mateix, un animal escènic amb un directe imponent o una creadora d’himnes pop és jugar a les obvietats. Però el que no era tan evident, almenys fins ara, era  la seva implicació artística en el projecte musical que lidera,  Florence + The Machine, i…

Beyoncé és la nova Prince?

Beyoncé està, des de fa temps, en la posició de no haver de competir amb ningú per fer-se un lloc. Des d’aquesta comoditat edita els discos quan vol i com vol. L’exemple més recent és “Lemonade”, que ha agafat tothom a contrapeu. El que semblava un projecte per a televisió anunciat per a la cadena…

Fama per a ‘dummies’

Death Cab For Cutie presenta nou vídeo clip. Es tracta de la cançó “Good help (Is so hard to find!)” del seu últim disc, “Kintsugi”, en què el grup de Washington satiritza la fama gratuita a través d’un clip dirigit per Walter Robot. El treball el protagonitza un gris oficinista que esdevé un personatge famós sense…

Massive (art) Attack

Robert 3D del Naja no només és un dels músics més influents en la història de la música amb el seu grup Massive Attack. Sense saber-ho també ha ajudat a crear una de les últimes grans revolucions artístiques: el grafitisme. La reivindicació com a art d’aquesta expressió urbana és tan antiga com l’aparició de la primera pintura d’esprai en una…

Love of Lesbian, d’una ‘escala descomunal’

Com un cometa fidel a la seva trajectòria Love of Lesbian torna de manera regular per enlluernar amb la seva estela de pop melancòlic. Quatre anys després del doble (i sensacional) disc “La noche eterna. Los días no vividos”, LOL ens visita de nou amb “El poeta Halley”, un treball on el grup barceloní torna…

Pop al quadrat

El cas de “Recreational love” dels nord-americans The Bird & The Bee és l’exemple que una portada de disc pot ser molt millor que la música que conté. Però no perquè les cançons siguin dolentes sinó perquè la il·lustració de la coberta és extraordinària. El duet de Los Àngeles format per Inara George i Greg…

Father John, creiem en tu

Un parell d’acords de guitarra acústica, un piano que sembla aparegut d’una polsegosa taverena de Nova Orleans, uns violins melancòlics i una bateria que acaba d’arrossegar-te cap a “I love you, honeybear”, la cançó que enceta el segon disc de Joshua Tillman o, el que és el mateix, Father John Misty. Però no us equivoqueu.…

“Applause”, ovació i devoció

És possible sonar en un primer disc com si en portessis 10 d’avantatge i Islandia Nunca Quema n’és l’exemple. Potser perquè aquest grup de Reus portava molts anys d’activitat abans de publicar “Applause”, un disc que és com un primer fill molt desitjat. Li veus totes les gràcies i cap defecte. Algunes vegades el temps…