Beyoncé és la nova Prince?

Like Don't move Unlike
 
1

Beyoncé està, des de fa temps, en la posició de no haver de competir amb ningú per fer-se un lloc. Des d’aquesta comoditat edita els discos quan vol i com vol. L’exemple més recent és “Lemonade”, que ha agafat tothom a contrapeu. El que semblava un projecte per a televisió anunciat per a la cadena de televisió HBO ha acabat sent un nou treball discogràfic que s’ha publicat sense previ avís. Un nou disc amb 12 temes i 12 vídeos. Un treball musical i visual ambiciós que confirma Beyoncé com una icona capaç de transcendir regles i estils, de la mateixa manera que en el seu moment ho va fer el desaparegut Prince.

Conscient que el risc sempre cal limitar-lo, tant en el terreny visual com el musical Beyoncé s’ha rodejat de talents que clarament acaben sumat en el balanç final de “Lemonade”. En les 12 cançons (on la cantant abarca géneres com el soul, el rock, el country, el jazz o el gospel sense que la barreja acabi grinyolant) la varietat d’estrelles convidades convida a preguntar-se: hi ha algú capaç de rebutjar la invitació de Beyoncé? Des de Jack White en la contundent “Don’t hurt yourself”, a The Weeknd a la vibrant “6 Inch”, James Blake a la breu i emotiva “Forward” o Kendrick Lamar a la reivindicativa “Freedom”. Aquests són els que donen la cara/la veu perquè en la composició dels temes la llista de col·laboracions és molt més extensa. Només a “Hold up”, el segon tall del disc amb regust reggae, s’hi han vist implicats Diplo, Ezra Koenig de Vampire Weekend, Father John Misty, o Soulja Boy.

Visualment, 6 noms es reparteixen la direcció dels 12 vídeos que acompanyen les cançons. Melina Matsoukas és l’autora del primer clip que es va presentar d’aquest disc, el de la cançó “Formation”.

A nivell líric, “Lemonade” és clarament un dels treballs més reivindicatius de la cantant amb lletres sobre la ira, la traició, l’apatia, el perdó, l’esperança o la redempció. El dubte és si aquests sentiments i rencors fan referència a la situacio social que es viu als Estats Units o a la seva situació sentimental, com s’ha especulat. I aquest to es nota en les imatges filmades pels diferents directors. Mentre Matsoukas (amb una carrera que l’ha portat a ser la primera dona a guanyar el premi MTV al millor clip per “We found love” de Rihanna) passeja Beyoncé per una ciutat de carrers inundats, amb clares referències a la devastació causada per l’huracà Katrina, el suec Jonas Åkerlund (que el 2014 ja va rodar per a Beyoncé els vídeos de “Haunted” i “Superpower”) ha regalat a la cantant una de les imatges més reproduïdes: Beyoncé fent teràpia amb un bat de beisbol.

Beyoncé en un fragment de Lemonade

Un altre dels noms propis de l’aventura visual de Beyoncé és el director establert a Los Àngeles Kahlil Joseph . El seu treball darrere la càmera per gent com FKA twigs, Flying Lotus, i Kendrick Lamar no tan sols li va valer el reconeixement de la professió, també va servir per captar l’atenció del Museu d’Art Contemporani de Los Àngeles que va dedicar una exposició al que molts ja qualifiquen com el director més important de vídeos de hip hop. Per a “Lemonade”, Kahlil ha rodat a Beyoncé submergida en una habitació plena d’aigua. Suggerent, oi?

beyonce-lemonade-film-3

La bellesa amb què Dikayl Rimmasch roda en blanc i negre també ha portat aquest director a deixar la seva emprempta a la part visual de “Lemonade”.

Rimmasch per a Beyoncé

Com en altres casos, Rimmasch és un vell conegut de Beyoncé i Jay Z als qui va dirigir al clip del tema “Bang bang” i també s’ha encarregat de fer el clip promocional per l’actual gira de la cantant.

Mark Romanek segurament és el nom més veterà i experimentat de la llista de crèdits. La seva feina com a director de clips es remunta a “Jump they say” de David Bowie (1993), “Bedtime story” de Madonna (1994), “Scream” de Michael Jackson (1995) o, més recentment, “Shake it off” de Taylor Swift (2014) o “Picasso baby” de Jay-Z, d’aquí la connexió a qui ha dirigit a “Lemonade” en un dels moments més íntims: ella sola en una habitació tocant un teclat i cantant l’emotiva “Sandcastles”.

Romanek per a Beyoncé

L’últim nom és el de Todd Tourso, el director creatiu de Beyoncé, i probablement el responsable d’unes de les imatges més inquietants de “Lemonde”, les que corresponen a la cançó “6 Inch”.

Moment de "6 Inch"

Com deiem, amb una bona xarxa de col·laboradors, el risc de Beyoncé és relatiu. Però això no li treu el mèrit de saber-se rodejar d’alguns dels millors talents del moment, tant a nivell musical com visual, per produir un treball que busca anar més enllà de la simple col·lecció de cançons.
I ara, si voleu veure sencer aquest àlbum visual teniu dues opcions: registrar-vos a la plataforma Tidal o bé…

Leave a Reply

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *