L’Odissea de Florence & Vincent

Like Don't move Unlike
 
0

Que Florence Welch és una de les millors veus que hi ha ara mateix, un animal escènic amb un directe imponent o una creadora d’himnes pop és jugar a les obvietats. Però el que no era tan evident, almenys fins ara, era  la seva implicació artística en el projecte musical que lidera,  Florence + The Machine, i que acaba de portar un pas més enllà amb “The Odyssey”, una pel·lícula que dona sentit i continuïtat als diferents videoclips que havíem vist del seu últim disc, “How Big, How Blue, How Beautiful” (Island Records, 2015).

Florence Welch fotografiada per Tom Beard
Florence Welch fotografiada per Tom Beard

Publicat al maig de 2015 i reconegut per diversos mitjans com un dels millors discos de l’any, les diferents peces de “How Big, How Blue, How Beautiful” estan marcades per la inestabilitat emocional de la cantant després d’una ruptura sentimental. Aquells alts i baixos anímics no només els va traslladar a les cançons del disc, també va decidir reviure’ls en imatges. Així és com vam anar escoltant i veient la progressió/deriva personal de Welch en els clips de “What kind of man”, “How big, how blue, how beautiful”, “St. Jude”, “Ship to wreck”, “Queen of peace”, “Long & lost”, “Delilah” i finalment “Third eye”, tots ells filmats per Vincent Haycock. En ple procés de composició de les cançons, Welch va treballar amb Haycock per fer reviure a la pantalla els seus dimonis, inseguretats i sentiments. El resultat són 8 vídeoclips que representen, cadascún, les diferents fases del procès de ruptura que va patir/experimentar Welch fins aconseguir l’objectiu final: la redempció personal. Per donar continuïtat i coherència a la història, Welch i Haycock no només han posat els vídeos ja publicats en ordre, sinó que també han gravat noves escenes que serveixen per connectar-ho tot.

Aquest viatge homèric, que serveix per demostrar que Florence Welch és una actriu a tenir en compte, s’enceta amb la commoció de la cantant per la ruptura a “What kind of man”. Continua amb la càrrega de la culpa i el dol a “St. Jude”. Segueix amb “Ship to wreck” i una confessió: “Vaig construir aquest vaixell per enfonsar-lo”.

“The Odyssey” continua amb “Queen of peace” i “Long & lost” on busca el consol de la família. I acaba retrobant-se amb ella mateixa a “Delilah”, calant foc al cercle viciós de la culpa a “Third eye” i dirigint-se dalt d’un escenari al seu públic prometent que està intentant canviar.

Només hi ha un dels clips originals que no apareix a “The Odyssey” i és el del tema que dóna títol al disc que ha estat substituït per una interpretació a cappella de Welch.
Rodat a Los Àngeles, l’illa d’Easdale a Escòcia, i a Mèrida a Mèxic, “The Odyssey” només es pot veure, de moment, al web de Florence + The Machine.

Leave a Reply

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *