Súper Gegant, la importància del primer

Like Don't move Unlike
 
3

Quantes vegades us heu comprat o heu escoltat un disc per la portada? La relació entre la música i el disseny gràfic s’arrossega des dels primers enregistraments que es va fer. Perquè, no ens enganyem, no n’hi havia prou amb fer bones cançons, també calia cridar l’atenció amb la imatge.

I el primer amb el que es troba l’oient quan té un disc a les mans és una portada. Parlar de música ja no és, només, parlar de cançons sinó també de tot el treball gràfic que envolten els discos i, especialment, d’aquells àlbums que es dissenyen amb una vocació artística més enllà de la musical. La història de la música ha donat centenars d’exemples més, però com que  la intenció és mirar més al present que al passat, la millor manera de començar és amb un debut memorable, el de Súper Gegant.

Són el Claudi Herreros, el Miquel Bernis i el Marcel Mercadé. Sí, només tres són capaços de crear cançons d’una riquesa sonora tan intensa com la que podeu comprovar en el seu primer disc. Un treball publicat el 2014, que es titula Camina i oblida i amb el que el grup va guanyar el premi Enderrock al grup revelació de l’any. La discogràfica, The Indian Runners, debia saber que tenia una joia entre mans perquè va posar imaginació i mitjans a promocionar el disc. La primera decisió va ser contractar al pintor barceloní Guim Tió perquè dissenyés la portada. Va ser una aposta sobre segur perquè Tió ja havia dissenyat la portada del EP que Súper Gegant va publicar uns mesos abans.

Súper Gegant EP

Però qui és Guim Tió? Segurament molt més que el pintor de retrats de cares d’ulls al·lucinats, mirades incòmodes i nassos acolorits. Un artista fascinant que amb 25 anys ja havia exposat a Barcelona i Madrid i que amb 27 exposa regularment en països asiàtics. Un artista inspirador i inspirat que es va prendre al peu de la lletra el nom del grup, Súper Gegant, per concebre una portada enorme a nivell artístic i pel que fa a dimensions. Una portada protagonitzada per un gegant sobre fons negre, descalç i descarnat, que ensenya les entranyes de la mateixa manera que Súper Gegant ensenya les seves en himnes com “Tornar a estar bé”, “L’abisme” i, sobretot, “Camina i oblida”.

The Indian Runners es va trobar amb dues obres excepcionals: una de musical i l’altra d’artística. I si el grup estava preparat per compartir les cançons, Tió ho havia d’estar per fer-ho amb la seva obra. Així és com es va concebre un llançament inèdit: 100 fundes de vinil negres es van convertir en el llenç sobre el que Tió va crear una portada, literalment, súper gegant. 100 còpies numerades, firmades i que conformen una primera edició en vinil absolutment extraordinària del primer disc de Súper Gegant. Una autèntica meravella que, en el cas que no us agradi la música, sempre podeu emmarcar.

 

Leave a Reply

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *