La fórmula magistral de Murdoc

Like Don't move Unlike
 
4

“Deprimix, Placalt, Malin”, amb aquest estrany títol que sembla extret del catàleg de conjurs de Harry Potter, Murdoc firma el seu disc de debut, un dels treballs més personals i originals d’aquest 2016 que arrenca amb una oda a la solitut titulada “En la tumba” i que sembla tota una declaració d’intencions per part del creador de la criatura, Bernie Sànchez, qui ha format part de grups com Mine! o Mataleón. De fet, si a Mine! Bernie componia en català i a Mataleón ho feia en anglès, amb Murdoc trasllada al castellà el seu univers sonor. I parlar d’univers no és gratuït en un món musicalment tan complex com el de Sànchez en què barreja amb naturalitat pop, rock, psicodèlia, folk, garatge…

“Deprimix, Placalt, Malin” és un contenidor d’estils i influències tan original com els títols d’algunes de les 11 cançons del disc: “Takum-saw”, “Zubizarreta”, “Dopamina” o “París plegatín”. Un títol, aquest últim, que podria sonar a broma si no fos perquè després d’escoltar-lo un pot descobrir una joia musical d’una meravellosa complexitat. Una fita melòdica com en el seu dia ho va ser “Aquest matí”, el tema que tancava el disc “Un brindis pel nen androide” de Mine!.
Però un altre dels atractius del disc de debut de Murdoc és, sens dubte, la portada i les il·lustracions interiors de Joan M. Celorio, conegut artísticament amb el nom de Joan Thelorious, tot un personatge en el millor dels sentits.

Portada del disc

Contraportada del disc

Fixeu-vos bé sobretot en la portada. Què hi veieu? Figures geomètriques o Bernie Sànchez tocant el piano? Aquesta és la visió conceptual, diàfana i acolorida que ha treballat Thelorious. Una portada feta a mà per a la que l’il·lustrador ha recorregut a la tècnica de l’estampació, fent servir tampons i segells, semblant als gravats amb linòleum. Per a que us feu una idea, aquesta és una tècnica similar a la que Joan Thelorious va fer servir per a fer una postals de Nadal per a l’empresa de traducció Charada:

Felicitació per a Charada

Estampació amb el segell per a Charada

Segell per a Charada

Un anys abans Thelorious també havia deixat prova del seu talent creatiu amb el disseny visual del disc “Fibonacci”, el primer treball del grup de Vilanova i la Geltrú Línia Maginot. En aquell cas, però, la tècnica i el resultat va ser molt diferent:

Creació de la portada de "Fibonacci"

Portada de "Fibonacci"

Disseny interior de "Fibonacci"

Però és que, Thelorious, Vilanoví com els Línia Maginot, a banda d’il·lustrador també és músic. Després de passar per grups com Tokyo Sex Destruction, The Queen Machine, Winning Eleven, Canyon Square, o La Brigada, el 2014 va publicar el seu primer disc en solitari, un CD/Còmic titulat “De mica en mica” que, evidentment, ell mateix es va encarregar d’il·lustrar:

Disc de Thelorious

Thelorious és d’aquells esperits inquiets que sorprenen a cada passa. El mateix es pot aplicar a Bernie Sànchez A.K.A. Murdoc. La col·laboració de tots dos al disc “Deprimix, Placalt, Malin” acaba convertint-se en tot un descobriment sonor i visual, una mena de porta còsmica a dos mons tan personals com originals.

Leave a Reply

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *