James Blake, piròman d’emocions

Like Don't move Unlike
 
3

Si la clau d’una bona portada és que el dissenyador aconsegueixi captar l’esperit de la música del disc, Sir Quentin Blake ha reflectit a la perfecció el contingut de “The Colour In Anything”, el tercer disc de James Blake. Un treball amb 17 impactes emocionals que confirmen el jove britànic com un dels talents més excepcionals de la música Soul de base electrònica.

Després de sorprendre amb el seu debut homònim el 2011, d’aconseguir l’aclamació unànime amb el disc “Overgrown” el 2013, i de convertir-se en col·laborador de luxe de Beyoncé al disc “Lemonade” aquest 2016, James Blake presenta amb només 27 anys un tercer disc que torna als orígens. Perquè “The Colour In Anything” és un treball tan intens com els anteriors però més descarnat i també menys assequible que “Overgrown”, el disc amb el que va aconseguir el prestigiós premi Mercury Prize i que contenia obres mestres com “Retrograde”, “Digital lion” o el tema que donava nom al treball. És pitjor “The Colour in Anything”? No. És millor? Tampoc. És senzillament un pas més endavant d’un compositor que fuig de convencionalismes i que des del primer disc ha aconseguit el que molts músics no aconsegueixen en anys de carrera: crear, definir i fixar una identitat pròpia i original.

Que “The Colour In Anything” és un pas més enllà de Blake, però amb la vista posada en el seu passat més recent, és la reveladora portada del nou treball. Obra de Sir Quentin Blake, un mite britànic de la il·lustració infantil gràcies a les seves 19 col·laboracions amb l’escriptor Roald Dahl, la portada reinterpreta el retrat de Blake a la portada del disc “Overgrown”, i situa el músic enmig d’un paisatge tan ombrívol, despullat i, fins i tot, amenaçador, com les 17 cançons del nou disc.

Il·lustració per al disc de James Blake

Qui va unir el talent dels dos Blakes va ser Alexis Burgess, fundador de Burgess Studio que havia creat el póster per a l’anterior Tour de James Blake i s’havia encarregat de l’edició d’un llibre de Quentin Blake.

Póster per a la gira Overgrown

Llibre de Quentin Blake dissenyat per Burgess Studio

Alexis Burgess explica que va ser tenint a mà el primer llibre escrit i il·lustrat per Quentin Blake (1968) que va veure clar que calia ajuntar els dos talents. Perquè el protagonista d’aquell llibre, un home a qui li passen coses extraordinàries quan toca un violi màgic, li recordava la innocència i la subversió de James Blake. Burgess va concertar una trobada entre el músic de 27 anys i l’il·lustrador de 83 que va servir per evidenciar que tots dos, malgrat la diferència d’edat, compartien idees sobre com funciona la imaginació.

James Blake i Sir Quentin Blake

D’aquella trobada en va sortir la portada i les il·lustracions interiors de “The Colour In Anything” amb un James Blake enmig d’un paisatge tèrbol, inhòspit però estranyament tranquil.

Il·lustració original de la portada Il·lustració de Quentin Blake per al disc Il·lustració per a James Blake Il·lustració original per a James Blake

Pocs dies abans de la publicació del disc Burgess Studio va donar a conéixer l’artwork de “The Colour In Anything” a través d’una actuació urbana sorpresa.

Presentació de l'artwork

El treball de Quentin Blake resulta ser un sorprenent reflex del que acaba sonant al disc on entre les percutives i repetitives caixes de ritmes hi sobresurt un James Blake intens però al mateix temps serè.

A “The Colour In Anything” Blake es despulla sentimentalment d’una manera totalment explícita. Cantant, sense embuts, a una relació que s’ha acabat (“Radio silence”), a la tristesa per no haver trobat la parella adequada (“Points”), A la necessitat de fer el que calgui per ser estimat de manera incondicional (“Love me in whatever way”), a la por a haver de trobar l’amor etern (“F.O.R.E.V.E.R.”), els dubtes sobre com saber si un sentiment és autèntic (“My willing heart”), la crida perquè algú el salvi (“Choose me”), la necessitat de calar foc als sentiments per començar de nou (“I need a forest fire”), la impossibilitat d’oblidar una relació acabada (“Noise above our heads”), o a l’esperança d’arreglar els seus problemes sentimentals (“The colour in anything”). La intensitat lírica s’acompanya amb unes bases rítmiques més crues que a “Overgrown” però amb la mateixa calidesa vocal que han convertit Blake en un dels màxims exponents d’una mena de Soul i R&B futurístic que, de moment, no té ni comparació ni competència.

En l’apartat de col·laboracions destaquen dos noms propis: Justin Vernon (Bon Iver) amb la sensibilitat a flor de pell, com sempre, a “I need a forest fire” i “Meet you in the Maze”; i Frank Ocean, amb qui Blake assegura haver trabat una intensa amistat i que, a l’espera de futures col·laboracions, aquí els dos talents vibren a “My willing heart” i “Always”.

“The Colour In Anything” és un passeig per un paisatge tan inhòspit com proper, tan descarnat com íntim. Algú que escriu “Necessito un incendi forestal” per arrasar-ho tot i començar de nou necessita que l’escoltin amb atenció. I una immillorable oportunitat de fer-ho en directe serà el 17 de juny al Festival Sónar de Barcelona.

Leave a Reply

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *