Neil Hannon, the great

Like Don't move Unlike
 
0

Hi ha moltes maneres de descriure Neil Hannon, el líder de The Divine Comedy: orfebre del pop, romàntic, delicat, teatral, grandiloqüent, melancòlic, irònic… Tot és cert i tot es queda curt davant d’un dels més genials compositors pop. Els seus discos es compten per autèntiques obres d’art que un està obligat a escoltar amb les lletres a les mans. “Foreverland” és l’enèssim exemple d’una capacitat envejable de Hannon per elaborar melodies perfectes i lletres que toquen l’emoció. Potser l’exemple més clar a “Foreverland” és la cançó “To the rescue”.

Al contrari de discos anteriors com “Victory for the Comic Muse” o “Bang Goes the Knighthood”, amb cançons de digestió més ràpida, les cançons de “Foreverland” necessiten més de dues o tres escoltes per assimilar el que Neil Hannon ofereix: una nova mostra de pop amb delicades orquestracions i arranjaments, i lletres que van de la melanconia (“Happy place”), al romanticisme meravellosament ensucrat (“Funny peculiar”, “Other people”) passant per la ironia (només ell podria dedicar una cançó a un amant que decideix unir-se a la Legió Estrangera Francesa per oblidar)… Sí, res de nou a la carrera de The Divine Comedy. Però per què cal buscar la novetat si tens bones cançons?

Musicalment i estèticament, The Divine Comedy sempre s’ha mogut pel terreny més classic. Les referències històriques són habituals als seus discos i, especilment, en aquest (“Napoleon complex”, “Catherine the great” que dedica a la seva parella, “I joined the Foreign Legion”) assentant, si calia fer-ho, una personalitat artística única i sense competència. En aquest sentit, la portada de “Foreverland” és de les que estilísticament lliga més el fons i la forma en la discografia de The Divine Comedy. El responsable del disseny artístic del disc és una institució com Matthew Cooper.

'Foreverland' amb tipografia
‘Foreverland’ amb tipografia

Diuen que Cooper va fer servir per a il·lustrar el disc la fotografia d’un calendari que Hannon va comprar en un viatge. Una imatge protagonitzada amb una mussa (potser una altra referència a la Cathy a qui li dedica el disc i la cançó “Catherine the great”) que d’alguna manera remet al cartellisme exòtic i romàntic de finals del segle XIX. Un treball amb el que The Divine Comedy i Matthew Cooper van formar part de la majoria de llistes sobre les millors portades del 2016. Curiosament, Cooper va guanyar el premi que anualment atorga l’empresa Art Vinyl amb una altra portada, la que va dissentyar per l’últim disc de The Last Shadow Puppets, “Everything you’ve come to expect”.

The Last Shadow Puppets - Everything You've Come to Expect

Everyting You've Come to Expect edició Deluxe

Cooper també és autor d’algunes de les portades recents més reconeixibles del pop i del rock independent : Franz Ferdinand, Arctic Monkeys, Caribou, Hot Chip…

Franz Ferdinand

Caribou - Swim

Arctic Monkeys - AM

Hot Chip

Les tècniques utilitzades per Cooper són tan variades com les seves influències: Herbert Matter, Cy Twombly, Robert Rauschenburg, Kurt Schwitters, llibres, revistes, art antic i modern…
“Foreverland” és una excel·lent mostra del geni creatiu de Cooper i de la seva capacitat de ficar-se en la ment de qui el contracta, fins i tot d’aquelles que són creativament tan complexes com la de Neil Hannon.

FITXA

Disc: “Foreverland” – The Divine Comedy (2016)
Discogràfica: The Divine Comedy Records/[PIAS]
Portada i disseny: Matthew Cooper

SaveSave

SaveSave

SaveSave

Leave a Reply

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *