L’indomable Xarim Aresté

Like Don't move Unlike
 
5

Xarim Aresté és, des de ja fa alguns anys, la gran esperança del rock a Catalunya. Perquè, desenganyem-nos, en una escena dominada pel pop i el folk l’actitud rock passa molt desapercebuda. Però Aresté ha sabut captar i mantenir l’atenció des dels primers passos amb Very Pomelo, girant després com a guitarrista amb Sopa de Cabra, i acabant per aquell tercer disc com  a solista, “La Rosada” (Bankrobber, 2015), que va generar entusiasme i reconeixement. L’expectació de cara al nou disc era molt alta i Aresté no ha decebut. “Polinèsies” (Bankrobber, 2017) és, clarament, un dels millors de l’any.

“Indomables” és la cançó que obre aquest disc de talent concentrat en 10 cançons i només 32 minuts de durada. Temes curts però d’una intensitat magnètica. Aquest “Indomable”, per exemple, atrau pel seu ritme arrossegat i polsegós, com una cançó perduda de la primera temporada de “True Detective”, on Xarim Aresté més que cantar sembla que es lamenti i amb una tornada de melodia absolutament èpica. El registre musical canvia amb la cabaretera (?) “M’ho has d’escriure amb foc”, que en alguns moments té resonàncies del “Bone machine” de Tom Waits; i torna a canviar amb “Un llamp i un tro” en un gir cap al pop. De sorpresa en sorpresa arriba “La flor”, una delicada i preciosa balada de rock clàssic. El mig temps optimista d’ “Anem tirant”, la cadència de la guitarra fronterera a “Sóc un mirall per tu”, i el rock de garatge de “Ha quedat clar” acaben de completar un disc per emmarcar. Falta la cirera del pastís. I arriba a la desena i última cançó. Una meravellosa balada amb melodia de piano i una intensa interpretació vocal d’Aresté que embolcalla i colpeja com ho fan les millors composicions de Burt Bacharach.

ELS UNIVERSOS DE JOAN GARAU

A nivell visual, Xarim Aresté ha tornat a confiar la portada i el disseny gràfic de “Polinèsies” a Joan Garau, amic del músic i autor de la portada del seu segon disc en solitari.

Garau és un il·lustrador, dissenyador i artista visual de Santa Margalida (Mallorca), que es va iniciar en el món de la pintura amb només 10 anys de la mà del seu pare i del pintor Julian Manzanares. Amb 18 anys es va traslladar a Barcelona per estudiar Belles Arts, on s’inicia en disciplines i àmbits com el disseny gràfic, la publicitat, la il·lustració o el vídeo. La primera col·laboració artística entre Garau i Aresté es remunta al primer disc en solitari del músic, “Lladregots” (Chesapik, 2013) i per al qual l’il·lustrador va dirigir alguns clips amb més intenció artística que mitjans.

Però la llavor ja s’havia plantat i després d’allò van venir tot el disseny gràfic del disc de Gerard Quintana i Xarim Aresté, “Tothom Ho Sap” (DiscMedi, 2014); la portada i alguns dels clips del disc “La Rosada”; o el disseny gràfic del senzill d’Aresté amb El Conjunt del Miracle.

Fins arribar a l’actual “Polinèsies”, un treball menys ric que l’anterior disc en solitari d’Aresté (per quantitat d’il·lustracions) però clarament més seductor i ambiciós com demostra la suggerent portada amb què Joan Garau juga amb els colors, les composicions i les perspectives. Des de la distància, un horitzó d’un terreny àrid i ple d’avions sota un cel que sembla un estampat ètnic però que, vist de prop, un s’acaba adonant que és la visió aèria d’una mena de cementiri d’avions.

Segons Joan Garau, “el procès creatiu de “Polinèsies” neix a partir de les maquetes de les cançons, de les lletres i del color que suggereix la música d’Aresté. Vaig fer una col·lecció de 10 il·lustracions i al final, el més natural, ens va semblar que era deixar-ne només una al disc”. Una austeritat que, afortunadament, s’ha compensat amb les il·lustracions dels tres avançaments que ha tingut el disc. Un art, però, que només es pot disfrutar en format digital.

“Polinèsies” com a punt de partida d’un viatge a diverses realitats alternatives que comparteixen diversos elements: un camí, una casa a l’horitzó i un cel amenaçador/aclaparador. Treballs extremadament suggerents que es quedaran aquí. A menys que no s’acabin publicant totes les cançons com a senzills no coneixerem mai, al complert, l’univers que Garau va imaginar per a la resta de temes. Si us quedeu amb ganes de més, sempre podeu recórrer a  treballs recents com el collage que Garau va fer per a l’espectacle “Carmenka” de Maika Makovski.

O bé aquest portofolio de l’obra del mallorquí que va del 2000 al 2010.

Des La Música Per La Vista una humil petició: si us plau, Bankrobber, feu una edició en vinil, no cal que siguin gaires còpies, si convé que sigui Deluxe i més cara, però que inclogui totes les il·lustracions del Joan Garau. Segur que molta gent ho agrairà.

FITXA

Disc: “Polinèsies” – Xarim Aresté (2017)
Discogràfica: Bankrobber
Portada i disseny: Joan Garau

SaveSave

SaveSave

SaveSave

SaveSave

SaveSave

SaveSave

Leave a Reply

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *