Melo-dama

Like Don't move Unlike
 
2

Acabem 2017 amb les habituals llistes sobre els millors discos publicats al llarg de l’any. Compromisos i afinitats de les publicacions a banda, sempre hi ha moltes coincidències i és en aquestes on hi podeu trobar certesa. Al capdamunt de moltes d’aquestes llistes aquest 2017 potser a molts els sorprendrà trobar-hi l’últim treball de Lorde. La joveníssima novazelandesa ha publicat aquest any el seu segon treball, aquell amb el que tots els universos musicals l’has escoltat, escrutat i jutjat… i l’opinió és unànime. “Melodrama” (Universal Music, 2017) apareix en segona o primera posició en llistes com les de revistes com Rolling Stone, New Musical ExpressMondosonoro o Entertainment Weekly, de webs com Stereogum i de diaris com The Independent. Els elogis són tan aclaparadors i brillants com el so del disc. Un treball d’una riquesa melòdica i lírica absolutment impròpia per a una emergent estrella del pop de només 21 anys. “Melodrama” és la banda sonora pop d’un moment de la vida d’una noia trencada sentimentalment i que ha decidit compartir el seu fracàs amb el món amb cançons que transmeten hedonisme, honestedat i autenticitat amb una producció sorprenentment continguda a càrrec de Jack Antonoff.

UN RETRAT ÍNTIM I NOCTURN

Aquest és el gran resum del que és “Melodrama”, un retrat íntim i nocturn que Sam McKinniss ha traslladat a la portada del disc. Un retrat de Lorde estirada al llit, il·luminada per una barreja de tons blavosos nocturns i càlids de la sortida de l’albada, com una adolescent que torna a casa després d’una nit de festa que acaba massa tard i havent viscut massa coses. Fascinant pintura de trassos gruixuts que s’allunya, i molt, de qualsevol portada de qualsevol estrella adolescent de la música. Una obra que remet directament a una obra recent del pintor en què reproduia, pràcticament amb els mateixos traços i colors, la imatge de la portada de l’històric “Purple rain” de Prince.

McKinniss ha anat creant la seva obra inspirat per les estrelles del Pop dels anys 80, els personatges de Disney, les celebritats de segona fila o pels criminals reals. Coneixedora de l’obra de McKinniss, Lorde va encarregar-li la portada del disc quan aquest tot just començava a gestar-se amb unes primeres maquetes que el pintor va escoltar. D’allí en va sortir la inspiració sobre l’emoció, l’energia i el potencial de les composicions de la cantant. Després, McKinniss només va necessitar una bona fotografia de Lorde al llit per després passar el moment a una tela. Un procès que gairebé sempre és el mateix: la tansferència d’una fotografia a la tela.

L’obra de McKinniss s’ha qualificat sovint de melodramàtica. Un altre punt en comú amb Lorde, reina del drama, dama de la melodia i autora del que ha esdevingut un dels millors discos del 2017.

FITXA

Disc: “Melodrama” – Lorde (2017)
Discogràfica: Universal Music
Portada: Sam McKinniss

SaveSave

SaveSave

SaveSave

Leave a Reply

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *