The Bird Yellow, obrint camí

Like Don't move Unlike
 
5

El debut discogràfic de The Bird Yellow, “Little Kids” (Delirics, 2018) és tot un caramel per a un periodista. Perquè la sensació de descobriment és molt poc habitual. Aquell moment d’escoltar per primera vegada una cançó que et sorprèn, et fa aixecar la cella, agafar la caixa del CD per comporvar l’origen d’allò que escoltes i finalment a sospitar que, possiblement, estàs davant d’un d’aquells primers discos dels que aviat en parlarà molta gent. Sigui pel motiu que sigui: per la personalitat de la veu de qui canta, per l’atractiu de les cançons, per la joventut del protagonista, pel seu origen… o per tots aquests factors a la vegada com en el cas de The Bird Yellow.

Darrere d’aquesta personal veu i d’aquesta peculiar sensibilitat folk hi ha un barceloní de 22 anys. Es diu Gerard Vidal Barrena i The Bird Yellow és el seu primer projecte musical en solitari (abans havia tocat i cantant amb LeJournal i Cassandra’s Sons & The Bastard’s Band). Pren el nom artístic d’un poema del polonès Zbigniew Herbert titulat “Informe des de la ciutat assetjada”:  “The colours of their banners change like the forest on the horizon, from delicate bird’s yellow in spring through green through red to winter’s black”/”Els colors dels estendards canvien com el bosc a l’horitzó. Des del groc delicat dels ocells per primavera, passant pel verd, pel vermell, fins al negre hivernal”. Una sensibilitat artística que Gerard Vidal ha traslladat al seu primer disc, “Little Kids”, que beu de grans referències musicals. “Roses in the sand”, el primer senzill, és una d’aquelles cançons que no costa gens imaginar en la banda sonora de qualsevol pel·lícula de Richard Linklater. Escoltant el crescendo arrossegat de “Living in a shell” un també té la sensació d’estar escoltant al Thom Yorke dels primers discos de Radiohead; les teatralitats de Brett Anderson de Suede i de Neil Hannon de The Divine Comedy ressonen en cançons com “Sophie & her cold served dish” o “The sea dragon”; mentre que a “Garden of sung flowers” i a “Drama” The Bird Yellow ofereix diferents nivells d’intensitat instrumental i vocal. Que els camins siguin coneguts no vol dir que siguin fàcils i Gerard Vidal aconsegueix, amb altes dosis de personalitat, evitar perdre’s en un bosc d’influències tan ampli.

EL BOSC A L’HORITZÓ

Un dels factors que fan encara més atractiu el disc “Little Kids” és el disseny artístic. Un autèntic festival visual començant per la portada, seguint per la contraportada, l’interior de la capsa i acabant per cadascuna de les 14 pàgines del llibret amb les lletres i il·lustracions a tot color. És realment sorprenent i meritori que una petita discogràfica decideixi publicar un disc de debut en una edició artísticament tan luxosa com aquesta.

La responsable d’aquest festival visual també és una debutant, almenys pel que fa al disseny discogràfic. Es diu Clara Romero Aguado, és de Barcelona, només té 20 anys i encara s’està formant en un cicle superior d’Arts Aplicades. Els seus treballs professionals previs es limiten a unes pràctiques en un estudi de disseny i a la col·laboració en la creació del cartell de Nadal de la Boqueria de l’any 2016. També ha participat en alguna mostra col·lectiva com l’última edició de l’Hipermerc’Art on s’hi va poder veure el seu treball més recent, molt en la línea de la portada de “Little Kids”.

Clara Romero va començar a treballar en el disseny de “Little Kids” després d’escoltar les cançons. “Van sorgir molts esbossos diferents però res gaire clar. Conèixer el Gerard va ajudar a guiar-me. Ell m’explicava qui era i jo intentava plasmar-ho. Així vaig anar entenent millor tant les lletres més intimes i personals, com les històries fictícies que explicava al disc, fins que finalment va aparèixer la imatge d’un nen sobre una bicicleta.

Clara Romero explica que “Little Kids” correspon a l’interval entre la infància i l’edat adulta; aquells anys en els que ens sentim com un nen petit però tenim responsabilitats i decisions de persones adultes. Aquest interval el vaig plasmar dibuixant un personatge anant en bicicleta. Entenent que el personatge pot ser tant l’artista com l’espectador, mentre que la bicicleta correspon a un període de la vida en concret, entre la infància i l’edat adulta. Aquest personatge, doncs, ens obre un camí per endinsar-nos dins del disc d’aquest jove cantautor.

Si aquest camí està pintat amb tras gruixuit, acolorit i estil naif, l’interior del disc és totalment abstracte i amb una gamma de colors més definida. “No volia que hi aparegués res descriptiu i vaig optar per una cosa molt més indefinida. No puc dir que les il·lustracions que acompanyen el text tinguin un significat, m’escoltava l’àlbum una vegada i una altra i no parava de pintar, és el resultat del que em feia sentir la seva música”. Segons Romero, “no són unes il·lustracions que per sí soles funcionin, sinó que estan treballades perquè amb el text creïn una composició”.

El text escrit a mà té tota la intencionalitat de l’autora. “Vull que l’espectador entengui que el disc que té a les mans està fet a base de molts errors, no ha sigut un treball senzill sinó que tant el Gerard com tota la gent que l’hem acompanyat hem treballat dia a dia per aconseguir aquest projecte musical”. Un projecte d’altíssima sensibilitat artística que es mereix ser escoltat amb calma i atenció. Així que seieu, premeu el ‘play’, agafeu el llibret del disc i gaudiu d’un treball únic que sorprèn des de la primera escolta fins a l’última pàgina.

FITXA

Disc: “Little Kids”- The Bird Yellow (2018)
Discogràfica: Delirics
Portada: Clara Romero Aguado

Leave a Reply

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *