Les fosques oscil·lacions de Loma

Like Don't move Unlike
 
0

El disc de debut de Loma és una de les grans sorpreses de l’inici d’any. El misteri que amagaven les harmonies vocals i la nocturna cadència de “Black willow”, primer, i el percutiu i seductor ritme de “Relay runner”, després, van fer del treball de debut d’aquest trio de la texana Dripping Springs (sí, la mateixa població que dóna títol al gran disc de Joana Serrat), un dels més esperats de 2018. El disc compleix, finalment, les expectatives? Potser la millor resposta la trobem en el títol de la segona cançó del disc, “Dark oscillations”.

“Black willow” i “Relay runner” poc tenen a veure amb el que després resulta ser el disc, un treball més inspirat en el folk delicat, acústic i oníric de peces com “Who is speaking?”, “I don’t want children”, “Sundogs” o “Joy”, que no pas amb l’experimentació ambiental i rítmica que respiren les més fosques i inquietants “Dark oscillations”, “White glass” o “Jornada”. Loma és capaç de crear ambients hipnòtics amb bases sonores que van des del minimalisme sonor a les percussions més poderoses. La veu d’Emily Cross és la que ajuda a coagular tots els extrems. De vegades resulta misteriosa, d’altres atmosfèrica, i sempre sensual. Cross és una de les tres parts que formen i donen personalitat a Loma. Un trio nascut de dues bandes: Cross Record i Shearwater. Emily i la que fins fa poc era la seva parella, Dan Duszynski, formen part de la primera. I de la segona formació en provè Jonathan Meiburg. Els tres es van conèixer gràcies als concerts que Cross Record va fer telonejant Shearwater, l’any 2016. I tenint en compte el resultat està clar què és el que ha aportat cadascú al nou projecte: Cross Record el misteri i la foscor, i Meiburg la lluminositat. Exactament com les dues delicades figures que s’abracen a la portada del disc.

DIBUIXANT ELS SOMNIS

Lisa Cline és l’autora de la portada i de la il·lustració interior del disc de Loma. A la coberta, dues delicades figures humanes abraçades, una vermella i l’altra negra. Un estil que Cline ha vingut definint al llarg dels anys i que es podria definir com a romanticisme ancestral de colors bàsics i protagonisme de figures animals i humanes esquemàtiques i estilitzades. En conversa amb La Música Per La Vista, Cline destaca com a principals inflluències “l’art grec i romà antic, l’art budista tibetà, la natura, les il·lustracions botàniques, el cos humà, el moviment, els canals energètics del cos, els somnis, els viatges astrals o la mitologia”.

TRANSFERÈNCIA D’ENERGIES

Segons Cline, “intento expressar la meva veritat, la connexió que crec que tots compartim i la nostra unitat col·lectiva en aquest planeta a través de l’espai. Que hi hagi bellesa i i es respiri allò sagrat en tot el que sentim i fem”. En aquest sentit, darrere les dues figures en vermell i negre que protagonitzen la coberta del disc de Loma hi ha la voluntat de recrear l’estat de la perfecta unió i fusió de dues ànimes. “Sento tristesa perquè això no és possible des d’un punt de vista físic i d’aquí el meu interès a fer-ho possible a través del meu art i els meus somnis, perquè aleshores d’alguna manera es fa real per a mi”.

Una de les grans obsessions artístiques de Lisa Cline s’observa millor en la il·lustració de la funda del vinil. La d’una figura amb els braços aixecats i amb línies de color vermell i blau que connecten les dues mans. “La idea d’aquesta il·lustració va sorgir d’algú que vaig conèixer i em va explicar que amb 12 anys podia veure línies d’energia blava sorgint d’entre les seves mans”. I Cline ha volgut traslladar al disc de Loma unes figures amb aquesta capacitat de veure i de jugar amb línies d’energia.

El balanç final del disc de Loma i de les il·lustracions de Lisa Cline és tant inesperat com fascinant. I el futur d’aquest nou grup, tan misteriós com el seu origen.

FITXA

Disc: “Loma”
Artista: Loma
Any: 2018
Discogràfica: Sub Pop
Portada: Lisa Cine

SaveSave

SaveSave

Leave a Reply

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *