Ibeyi, nascudes per trencar motllos

Like Don't move Unlike
 
0

Lisa-Kaindé i Naomi Diaz són dues germanes d’origen cubà, nascudes i criades a París, i que publiquen la seva música en un dels grans segells independents britànics. Com en la portada del seu segon disc, “Ash” (XL Recordings, 2017),  Ibeyi semblen haver nascut per trencar motllos amb la seva mescla de soul, electrònica i tribalisme; amb la barreja de cultures cubana i francesa; i també amb la seva actitut valenta i decidida contra el racisme i el masclisme.

TALENT RETROALIMENTAT

Més pròximes a un neosoul més experimental que comercial, molt més pròxim a Solange Knowles que a Beyoncé Knowles, el primer disc d’Ibeyi (XL Recordings, 2015) va captar ràpidament l’atenció de l’escena independent fins el punt que Beyoncé va reclamar la seva presència al seu disc “Lemonade”. Dos anys després arribava “Ash”, un altre excel·lent catàleg de ritmes negres contagiats d’electrònica, exòtiques percussions i col·laboracions sorprenents com la del seu company de segell, el saxofonista Kamasi Washington a “Deathless”, la baixista Meshell Ndegeocello a “Transmission/Michaelin”, el pianista Chilly Gonzales a “When will I learn”, o la rapera andalusa Mala Rodríguez a “Me voy”, un dels ‘hits’ del disc.

ELS ULLS DEL CARRER

L’atractiva imatge que il·lustra la portada d'”Ash” és obra d’un altre artista francès, l’enigmàtic artista de carrer que firma com a JR. Enigmàtic perquè se’n desconeix la seva identitat real, però d’una abundant obra pública. Iniciat en discipliones com el grafiti o la fotografia, JR s’ha especialitzat en muntatges fotogràfics gegantins i impactants. O almenys això és el que li ha donat, de moment, més notorietat. Seves són, per exemple, les imatges d’un infant enorme que treu el cap sobre la frontera entre Mèxic i els Estats Units, la d’un enorme nedador saltant sobre un edifici a Rio de Janeiro o l’acció de carrer no permesa a Israel.

La trajectòria artística de JR és tan meteòrica com el seu talent. L’any 2000, amb només 17 anys, va començar amb la fotografia artística. El 2011 va guanyar el premi TED. I aquest 2018 ha estat candidat a un premi Oscar, en la categoria a millor documental, amb “Faces places” on el fotògraf recorria la França rural acompanyat d’Agnès Varda, directora experimental, pionera del cinema feminista i una de les figures de la nouvelle vague.

El treball de JR per a l’últim disc d’Ibeyi no és menys impactant: fotografies en blanc i negre de les cares de les germanes Díaz, retallades a trossos irregulars i enganxades de nou sobre les cares de les dues protagonistes. El resultat és tan fascinant com poètic. Les dues germanes unides en una sola imatge de color que fa a miques la fotografia en blanc i negre.

Un trencament de motllos que Ibeyi demostrarà en directe en els concerts que farà dissabte 10 de març a Perpinyà dins del Black Music Festival, i l’1 de juny al Festival Primavera Sound.

FITXA

Disc: “Ash”, Ibeyi (2018)
Discogràfica: XL Recordings
Portada: JR

Leave a Reply

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *