El pacte amb el dimoni de The Afghan Whigs

Like Don't move Unlike
 
0

Aviat farà un any de la publicació de “In Spades” (Sub Pop, 2017). El 5 de maig de l’any passat The Afghan Whigs tornaven a l’activitat discogràfica amb el vuitè disc d’una carrera tan brillant com irregular. El veterà quintent d’Ohio, que als anys 90 va deixar una petjada important en l’escena grunge amb 5 discos extraordinaris, va decidir aturar l’activitat l’any 2001. La decisió deixava orfes els molts seguidors que van descobrir el grup gràcies a temes com “Miles Iz Ded” (aquella cançó que el grup va ocultar al seu tercer disc, “Congregation” (Sub Pop, 1992), i que es va acabar convertint en una de les més aclamades), i que van quedar captivats per l’evolució de la banda cap a una fusió entre el rock, el funk i el soul absolutament personal.

Molts pensàvem que The Afghan Whigs s’hauria quedat en això, una pàgina modesta en la història del rock dels 90 fins que l’any 2014 van decidir reunir-se de nou. En va sortir el primer disc en 16 anys, “Do to the beast” (Sub Pop). Malgrat que la crítica especialitzada va rebre bé aquell retorn, el disc potser no va acabar de quedar a l’altura de la seva extraordinària discografia. Amb tot, The Afghan Whigs havia tornat per a quedar-se i tres anys més tard arribava “In Spades”, un disc absolutament sublim.

Recomano començar l’escolta per la segona cançó, “Arabian heights”, amb una melodia de guitarres i una part rítmica que recorden als millors moments del grup. Després ja no cal parar perquè els grans moments es van succeint l’un rere l’altre. La influència més negra (musical i lírica) apareix a “Demon in profile” o “Light as a feather”, amb seccions de vents de regust funk. Les guitarres i els jocs de veus més blues-rock estan extraordinàriament representats a “Copernicus” o “The spell”, i fins i tot el gospel sembla tenir certa influència a “I got lost”. Però “In Spades” té dos cims melòdics. El primer és la rítmica i melancòlica “Oriole”, amb el vocalista Greg Dulli posant a prova els seus límits; i el segon és l’emocional i melodramàtic crescendo que tanca el disc, “Into the floor”.

D’ENTRE LES OMBRES

El brasiler Ramon Rodrigues Melo és l’autor del sinistre però fascinant treball gràfic que omple “In Spades”. Aquest artista especialitzat en xilogravat ha deixat la seva emprempta a la portada, la contraportada, la carpeta interior, la funda i la galeta del vinil. I tot el treball net de tipografia en una decisió que permet gaudir d’una autèntica obra d’orfebreria.

La xilografia és una tècnica a través de la qual es transfereix el dibuix a una fusta, es buiden amb els estris adequats les zones blanques del dibuix, s’entinta la superfície amb un rodet i es transfereix sobre paper aplicant pressió. Aquesta tècnica d’impressió extraordinàriament antiga va tenir el seu moment de glòria entre els segles XVII i XX. La modernització de les tècniques d’impressió han deixat la xilografia com a disciplina estríctament artística realment minoritària. Gràcies a “In Spades” Ramon Rodrigues Melo s’aixeca ara com un dels grans representants del xilogravat modern d’estètica obscura i impressionista.

“In Spades” és un disc visualment i musicalment enorme que omple d’esperança tot aquell que dubta que un grup que semblava que ja havia donat el millor de sí, encara és capaç de facturar 10 cançons d’una força extraordinària. Amb “In Spades”, The Afghan Whigs sembla haver fet un pacte amb el dimoni per conservar l’esperit dels millors anys del grup sense caure en l’autoplagi. Moltes ganes ja que tornin aviat amb nou material.

FITXA

Disc: “In Spades”, The Afghan Whigs (2018)
Discogràfica: Sub Pop
Portada: Ramon Rodrigues Melo

SaveSave

Leave a Reply

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *