Cançons de foc, gel i color

Like Don't move Unlike
 
0

Un dels grans plaers de l’últim Vida Festival ha estat poder descobrir l’aclaparador talent de Jacobo Serra, cantant d’Albacete amb dos discos d’una altíssima riquesa pop. L’últim dels treballs es titula “Fuego Artificial” (Warner Music, 2017) amb el qual Serra demostra una sofisticacio Pop que va de la grisa lluminositat (“Deshielo”, “4 a.m.” o “El volcán”), a l’electricitat (“La brecha”), la intensa malenconia (“Mientras estés ahí” o “El imperio”), o la calidesa (“Vacaciones en el mar”). Una barreja peculiar de cançons amb regust per als detalls i que beuen de referències temporalment tan divergents com The Beatles, Crowded House o Rufus Wainwright.

L’AMISTAT ÉS ATREVIDA

La portada, la contraportada i tot el treball gràfic del disc és obra d’un altre artista d’Albacete, en aquest cas un artista plàstic. Es diu Pablo Alfaro Molina amb qui l’uneix mitja vida i tota la infantesa amb Serra. És precisament aquesta amistat la que ha portat Alfaro a encarregar-se del disseny gràfic de tots els discos de Serra. L’obra de Pablo Alfaro està especialitzada en una mena de realisme oníric, estil que l’any 2014 va il·lustrar la portada del primer disc de Serra i la de l’EP “Icebergs” que va publicar l’any següent.

Per al segon LP de Jacobo Serra, Pablo Alfaro va voler seguir fidel al seu estil i va presentar algunes propostes inicials en aquesta línea.

Però Serra va preferir un canvi de registre per fer evident que ell també plantejava un altre canvi, almenys lingüístic. Així, El compositor li va demanar al seu amic que s’oblidés de la figuració i s’atrevís amb l’abstracció. Com el propi Alfaro ha reconegut públicament, “Fuego Artificial” ha acabat representant el seu debut en l’art abstracte. Unes acolorides composicions que ocupen la portada i la contraportada del disc.

Es tracta d’un parell de pintures a les que Alfaro ha volgut dotar d’un expressionisme abstracte acolorit i estiuenc i que, segons el mateix pintor, beuen de l’obra de David Hockney, Kazimir Malèvitx, Joan Miró, Jackson Pollock o Mark Rothko. Malgrat no sentir-se especialment còmode en aquest estil, “Jacobo va entendre que aquest “foc” de què parla al disc havia de ser abstracte, no podia tenir forma, només color”. Alfaro va intentar tornar al seu terreny conegut, el de l’estil figuratiu per a les portades dels senzills, però Serra va creure que calia donar coherència al treball inicial amb noves propostes abstractes.

Obra original per a la portada del senzill “La brecha”

“Fuego Artificial” acaba representant un doble salt. I només el temps dirà si es tracta d’un salt al buit o un trampolí cap a nous horitzonts musicals en el cas de Jacobo Serra i pictòrics en el cas de Pablo Alfaro.

FITXA

Disc: “Fuego Artificial”
Autor: Jacobo Serra
Any: 2017
Discogràfica: Warner Music
Portada: Pablo Alfaro Molina

Leave a Reply

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *