Multiplexpo, l’ànima suspesa en l’aire

Like Don't move Unlike
 
3

Un disc de versions acostuma a ser un treball de recurs, un comodí recorrent per mantenir-se en el punt de mira quan la inspiració flaqueja o bé una sortida fàcil per acabar de complir un contracte discogràfic amb un treball de compromís. És a dir, un producte de baix risc. Però també hi ha un  petit, molt petit percentatge de casos en què un disc de versions té una clara i valenta ambició de sorprendre. I aquest és el cas de “Multiplexpo” (Hidden Track Records, 2018), el quart disc de Nubla, nom amb el que firma la barcelonina Luciana Carlevaro, un treball amb nou sorprenents versions de temes majoritàriament desconeguts però que Luciana aconsegueix interioritzar com si fossin propis.

Com diu l’escriptor Gerard Guix en el quadern que acompanya el vinil i en què s’explica el viatge personal que ha portat Nubla a fer aquest disc i a escollir precisament aquestes cançons, “lo más interesante de los discos de versiones es que te permiten descubrir a cantantes y grupos maravillosos. Lo más bonito de las colaboraciones entre artistas es que te abren una galaxia de planetas donde al final todo está conectado”. I el més clar exemple d’aquestes paraules és “Gloomy planets”, de lluny el cim melòdic d’aquest disc, l’exemple de com una cançó desconeguda d’un encara més deconegut grup alemany (The Notwist) pot convertir-se en una composició totalment diferent després de passar pel sedàs anímic de Luciana Carlevaro. Un tema que, sumant forces amb Pol Batlle, creix, s’eleva, i et transporta. És un d’aquells moments màgics en què la música és capaç de deixar-te l’ànima suspesa en l’aire. “Gloomy planets” és aquell racó favorit on t’agrada refugiar-te per fugir de tothom.

Però seria injust deixar de mencionar altres bons moments de “Multiplexpo” com són el delicat duet que Nubla fa amb Steve Smyth a “Pluton”, la intensa versió del “Save me” d’Aimee Mann, l’encantadora adaptació de “Oye papá, oye mamá” original de Jeanette (una barreja entre Josh Rouse i Els Pets?) i, precisament, l’íntim duet amb el cantant d’Els Pets, Lluís Gavaldà, de qui adapta “Pantalons curts i els genolls pelats”. Efectivament, “Multiplexpo” acaba sent una galàxia de planetes on al final tot està connectat.

FONT D’INSPIRACIÓ

Malgrat que l’elecció de les cançons a versionar va ser casual i fruit estricte del moment, al final moltes d’elles comparteixen històries de “personatges perdedors, que caminen sense rumb per la ciutat. Somniadors plens de llum i esperança amb la capacitat de volar més enllà dels seus fracassos: estan perduts però no tenen por”, com escriu Guillem Guix. I és precisament aquesta idea, aquesta certesa la que inspira Ignasi Font el disseny de la portada del disc: una ciutat en penombra amb desenes d’ànimes suspeses en l’aire.

“Em va venir al cap una imatge de la infància, una seqüència típica de dibuixos animats, on un personatge agafa a un altre pels peus i li dona la volta, posant-lo en vertical per buidar-li les butxaques. I això em va portar la idea d’una ciutat a l’inrevés, deixant caure aquests personatges amb històries tristes, representant un sistema social que no es preocupa pels que no encaixen i deixant a la gravetat la feina bruta de desfer-se’n”. 

Al final però, aquesta història també té el seu punt optimista. “Vaig dibuixar els personatges amb color, l’únic toc de color seria la vida, que es desprenia del fosc formigó de la ciutat”. I així és com Ignasi Font va voler que escapessin aquests sommiadors perdedors en tres dels dissenys que han servit per il·lustrar tres dels senzills del disc, “Pantalons curts i els genolls pelats”, “Pluton” i “Gloomy planets”.

“Últimament m’agrada explorar els paisatges, a nivell artístic busco presentar l’entorn com un personatge més, la llum i les ombres d’un paisatge que empetiteix als individus i que forma un context on queda clar que no tot és a l’abast de les nostres decisions, ja que només som petites peces que formen part d’una maquinària universal molt més gran. A l’art del disc Equilibri de Blaumut i en molts altres treballs he utilitzat aquest recurs gràfic. És un sentiment amb el que tothom, a un nivell més o menys intens s’hi identifica, som petits i formem part d’una maquinària molt més gran”.

Més enllà de la música, la imaginació de Font també ha servit per il·lustrar alguns dels títols més recents de l’editorial Blackie Books amb treballs de dibuix diàfan i precís, personatges solitaris i espais tenebrosos però estranyament càlids i relaxants.

FITXA

Disc: “Multiplexpo”
Autor: Nubla
Any: 2018
Discogràfica: Hidden Track Records
Portada: Ignasi Font

Leave a Reply

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *