Foals, instint guanyador

Like Don't move Unlike
 
2

Cada disc de Foals és com una empremta en el ciment, la petjada que deixa perdura més enllà del moment. I en aquest context cal emmarcar “Everything Not Saved Will Be Lost. Part 1” (Warner Music 2019). Després de dos discos en què la vena més visceral dels britànics els ha fet guanyar públic fins a convertir-los en la nova promesa de grup de masses, molts esperaven/esperàvem un nou disc en què rebentessin definitivament amb tot. Per contra, Foals torna amb un treball on sembla que el grup ha aixecat el peu de l’accelerador. Un disc de ‘tempo’ més calmat que, en molts moments, recorda els seus primers discos. És una passa enrere? No necessàriament. Com bé especifica el títol del disc, és la primera part d’un segon treball que arribarà a finals d’any i que ja se sap que serà més contundent.  “Everything Not Saved Will Be Lost. Part 1” és l’exemple que relacionar intensitat amb qualitat és un error perquè, una vegada superats els prejudicis, el disc  acaba establint extraordinàries connexions amb l’oient.

“Exits”, el primer avançament del disc, ja donava una idea del to del nou treball. Predomini de teclats, sintetitzadors, ritmes sincopats i ballabes que es repeteixen en temes com “In degrees”, “Cafe d’Athens” o “Sunday”. Els que esperaven una èpica elèctrica com la dels dos últims discos la trobaran parcialment en cançons com “White onions” o “On the luna”. I després cal sumar-li un parell de temes més banyats d’una etèria sensibilitat, sobretot l’últim “I’m done with the world”. Cançons en les que el cantant i lletrista Yannis Philippakis treu la seva particular càmera de fotos per a deixar constància de les seves angoixes polítiques, vitals i generacionals.

LA PETJADA A LA NATURA

Foals ha tornat a recórrer a una fotografia artística per a il·lustrar la portada d’un disc. El primer gran exemple és la portada de “Holy Fire” (Warner, 2013) amb una imatge del fotògraf de National Geographic Thomas Nebbia; i el segon exemple és el de l’anterior “What Went Down” (Warner, 2015), amb fotografia a portada del japonés Daisuke Yokota. Aquest 2019 és l’equatorià Vicente Muñoz l’encarregat d’il·lustrar un disc de Foals amb l’evocadora imatge d’una exhuberant palmera, de fulles cridanerament vermelles, davant d’un edifici d’estil clàssic. L’obra pertany a la col·lecció ‘Sublimis’ del 2015 en què Muñoz aplicava una pel·lícula d’infrarojos per captar el potencial emocional de l’entorn. Muñoz ha explicat a La Música Per La Vista què ha trobat en aquesta tècnica:

“Per a mi l’interessant era poder donar un gir a l’ús original dels infrarojos, que era per a detectar material bèl·lic en territori enemic. Crec que fent servir la tècnica per a detectar l’empremta humana sobre la natura el diàleg que s’estableix es torna una mica més polític. I per a aquest objectiu el vermell monocromàtic ajuda molt”.

Muñoz assegura que va ser el líder de Foals, Yannis Philippakis, qui va descobrir el seu treball a través, precisament, del ressò que va tenir la col·lecció “Sublimis” als mitjans.

“Vaig parlar un parell de vegades amb Yannis i també amb l’equip de direcció d’art del disc. Des que van conéixer el projecte ja estaven decidits per la imatge que havia d’ocupar la portada. Hi va haver més debat sobre la fotografia que hi ha a l’interior de l’àlbum i que servia per a emfatitzar el discurs utòpic i polític que es buscava amb aquesta col·laboració”.

La fotografia superior, de la col·lecció “Sublimis”, és la utilitzada en l’interior del disc. Les imatges següents pertanyen a la mateixa col·lecció.

“L’abstracció sempre ha estat un recurs important en la meva obra. En el cas de la col·lecció “Sublimis”, la voluntat d’abstraure la natura era presentar un diàleg entre territori/terrenny verge o pur contra l’empremta de l’home. En molts casos a peu però també des del punt de vista aeri”.

Vicente Muñoz s’ha format i especialitzat a la School of Visual Arts de Nova York. Durant els tres darrers anys s’ha centrat en l’estreta relació entre el treball 2D de la fotografia i l’escultura. Els seus referents, diu, son l’escola fotogràfica alemanya de Dusseldorf i artistes que treballen a mig camí d’aquestes dues disciplines com Leslie Hewitt o Erin Schireff.

“Els espais, tan interns com externs, son part important del meu discurs artístic. El meu objectiu és arribar a crear un espai a través d’una instal·lació que reflecteixi la meva experiència total d’ells”.

Un exemple del seu interés per explorar la incidència de la natura en l’arquitectura, i a l’inrevès, és la col·lecció “Places”.

L’arquitectura, la naturalesa però també la música han estat, des de fan anys, part de l’obsessió artística de Muñoz. “Sempre he tingut la música a prop. De fet, la meva tesi a la universitat es va centrar en visualitzar l’experiència de la música en viu a través d’un assaig tradicional en blanc i negre que vaig titular “Euphoria”. Per a mi és molt important tractar de trobar la visualització del so d’una banda o artista. Hi ha d’haver una connexió. Una part és investigació i l’altra instint”.

És precisament l’instint guanyador de Foals, que continua fent passes de gegant per convertir-se en un gran nom. El pròxim més de juliol, al Festival Cruïlla de Barcelona Yannis i els seus companys, tindran una nova oportunitat per demostrar que dalt d’un escenari hi ha poques bandes tan generoses com la seva.

FITXA

Disc: “Everything Not Saved Will Be Lost. Part 1”
Autor: Foals
Any: 2019
Discogràfica: Warner Music
Portada: Vicente Muñoz

Leave a Reply

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *