Ferran Palau expandeix l’univers

Like Don't move Unlike
 
3

Segurament la millor definició del quart treball en solitari de Ferran Palau la dona ell mateix al llibret del disc: “més llum, més fàcil, més misteri, més pop, més fum, més pitch, més esponjós, més espectral, més teclats”. Són algunes de les moltes claus amb les quals Palau explica “Kevin” (Hidden Track Records, 2019), un disc que en només 28 minuts ofereix un recital de sensualitat, intimitat, minimalisme i calidesa. Pura essència Ferran Palau.

En tan sols 9 cançons “Kevin” és capaç de generar intimitat (Amén”, “Caic”), calidesa (“Una llum”, “Plores o rius?”), rítmica espectralitat (“Flora”) o sensualitat (amb dos dels cims melòdics del disc com “Univers” i “Kevin”). I ho fa amb una veu seductora de Palau que xiuxiueja i acarona, i amb elements musicals mínims on l’important són els detalls (instruments, sons…) que van esquitxant totes les cançons.

“Kevin” és més del que Ferran Palau ja oferia als anteriors “Blanc” o “Santa Ferida” i li permet a aquest prolífic músic consolidar-se en aquest gènere que ell i Joan Pons d’El Petit de Cal Eril han denominat Pop Metafísic. De fet, en aquest últim disc de Palau Pons hi col·labora tocant la bateria i hi ha composicions com “Estrany” que no costen d’imaginar en un disc d’El Petit de Cal Eril. Però mentre Pons s’ha decantant per la foscor i la nocturnitat, Palau ha optat a “Kevin” per la llum, pel color, per ser més Pop, fins i tot més Soul, i menys Metafisic.

Portada del vinil

Darrere els núvols

L’encarregat d’intentar traslladar en imatges l’essència de “Kevin” és el barceloní Ibai Acevedo, un fotògraf que ho ha tingut fàcil perquè el seu univers és tan vaporós i oníric com el de Ferran Palau. De fet, Acevedo assegura que la connexió va més enllà de les cançons, del que li suggeria la música de “Kevin”: “més que amb les cançons, les imatges del disc busquen connectar amb ell, l’artista i el seu univers particular”.

Portada del CD

Per aquesta portada de “Kevin” Acevedo ha fotografiat un Palau amb la cara tapada per un núvol, més dens en la portada del vinil i més desfet en la portada del CD. Segons Ibai Acevedo, el núvol “no té un simbolisme o traducció literal de cap concepte en concret, jo ho veig més com un recurs que parla perfectament de la seva música i les sensacions que genera el seu univers. La vaporosa flotabilitat i el punt de fantasia on et porten les seves cançons. Viatges més sensorials que no pas descriptius”.

Hi ha un comú denominador en el treball visual dels tres últims discos de Ferran Palau: al músic mai se li veu la cara a les portades.

Al disc “Santa Ferida” apareix fotografiat d’esquena per Fede Nieto
A “Blanc”, Martina Matencio el va fotografiar amb les mans a la cara.

L’autor de les imatges de “Kevin” admet que “La continuïtat estilística respecte a l’anterior treball era total, va ser una de les primeres coses que Ferran Palau em va dir “aquest disc no trenca l’estela sinó que l’allarga”. Això va marcar gran part del plantejament inicial“. I a partir de la vaporositat de les cançons de “Kevin” i de l’univers de Ferran Palau en van sortir la resta d’imatges destinades a material promocional i a il·lustrar senzills.

Portada del senzill ‘Univers’

La portada per al nou disc de Ferran Palau no és la primera firmada per Acevedo. La seva experiència amb grups i músics és extensa i seva també és, per exemple, la fotografia del disc “Espècies Per Catalogar” d’Els Amics de les Arts.

Portada del disc “Espècies Per Catalogar” (2012)

Per a mi treballar amb músics és sempre un oasi de creativitat dins el món dels encàrrecs comercials. La música per a mi és un motor indispensable en la creació, i tenir la possibilitat de treballar directament amb els artistes et dóna molta llibertat i gratificació a l’hora de crear en conjunt. Si a sobre admires la seva feina (com em passa amb el Ferran) la sensació és realment satisfactòria. Diria que dins del ventall d’encàrrecs fotogràfics seria, sens dubte, un dels formats que més feliç em fa”. 

Treballs comercials a banda, el treball artístic d’Ibai Acevedo té una alta dosi onírica i d’irrealitat. “Les meves fotos són el resultat de les meves inquietuds i les meves fantasies. Són la recerca constant d’escenaris i sensacions que busquen trobar-se una mica més enllà de l’estricta realitat, el punt mitjà entre la vida terrenal i l’imaginari… Dins aquesta pretensió, diria que m’agrada transmetre a l’espectador sense concretar massa el què. “Transmetre” em sembla una paraula prou grossa i bonica com per voler posar-li finestres i portes”.

“Abrásame”
“Let it flow”
“A deeper understanding”

Acevedo afegeix que més enllà dels encàrrecs publicitaris o musicals “el que mai canvia és el constant treball pel que fa a obra personal, una carrera de fons que m’ajuda a mantenir el foc propi ben encès”. També de cursa de fons es pot considerar la carrera musical de Ferran Palau. Primer amb el grup Anímic i des de fa uns anys més prolífic en solitari i donant forma a un univers delicat com les gotes de la boira que envolten “Kevin”, un disc amb el qual Palau ha decidit donar color a la nocturnitat del seu so.

FITXA

Disc: “Kevin”
Autor: Ferran Palau
Any: 2019
Discogràfica: Hidden Track Records
Portada: Ibai Acevedo

Leave a Reply

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *