DIIV: catarsi, teràpia i confessió

Like Don't move Unlike
 
2

Més que un disc, la banda de Nova York DIIV (llegiu ‘Dive’) han publicat una teràpia. “Deceiver” (Captured Tracks, 2019) neix després d’una crisi personal del líder de la banda (digueu-ne adiccions i rehabilitació), que va posar en dubte la continuïtat del grup. I aquesta foscor interior es nota al llarg de tot un treball intens amb el qual DIIV fan catarsi i confessió. Els de Brooklyn afilen guitarres i embruten el so per oferir una desena de composicions més influïdes pel grunge (de fet, el nom del grup surt d’una cançó de Nitvana) que pel dream pop que inspirava els seus dos primers treballs.

El classicisme atemporal de Rhys Lee

Per il·lustrar la seva baixada a l’infern, DIIV ha escollit una pintura de l’australià Rhys Lee. Un personatge discret fins a extrems malaltissos i autor d’una obra de gran personalitat. Influït per l’art de carrer, Lee ha acumulat en els seus anys de carrera una llarga col·lecció de pintures (la majoria de vegades retrats) foscos, misteriosos i fascinants. Obres que ell mateix diu que surten de la intuïció i que beuen del mestissatge entre l’estil més clàssic i el més avanguardista. Com una versió actualitzada del Picasso cubista. De fet, una de les seves pintures més recents està basada en “El divan” de Picasso.

The Divan (after Pablo Picasso 1899)
The confused muse
The Queen

Amb tot, la portada del disc “Deceiver” agafa una pintura de la col·lecció de 2018 titulada “Whistle Work” en què Lee canvia la figura humana per l’animal. Obres en les quals l’austalià ja experimentava amb el color i l’abstracció com també ho fa el pintor nord-americà George Condo, tota una referència en la pintura contemporània.

Collodi’s Puppet Nº2
Pussycat Nº1
The Baboon’s Ball

D’entre totes les pintures de la col·lecció per què el grup va escollir la que acabaria sent la portada del disc? La resposta la dona el líder de DIIV en una entrevista a NME. Zachary Cole Smith va veure el quadre en una exposició de Rhys Lee. Cole assegura que va sentir que la grotesca pintura d’una màscara de Pinotxo amb colors foscos era una representació justa del que ell volia expressar amb un disc ple de tanta angoixa. Al final, el vincle entre la música i l’obra de Lee acaba anant més enllà d’una simple il·lustració i “Deceiver” esdevé un disc tan estranyament atemporal com el classicisme reinventat de Rhys Lee.

FITXA

Disc: “Deceiver”
Autor: DIIV
Any: 2019
Discogràfica: Captured Tracks
Portada: Rhys Lee

Leave a Reply

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *