Holy Fuck, ara o mai

Like Don't move Unlike
 
3

Hi havia la sensació que després de quatre discos els canadencs Holy Fuck s’havien fet un nom en el món de la música electrònica però que el seu reconeixement no passava de ser minoritari. Amb “Deleter”, el seu nou disc editat per Last Gang Records, el grup fa un salt endavant per fer la seva música ‘assequible’ a un públic més majoritari. Hi pot haver la temptació de considerar aquesta maniobra com una cessió a la comercialitat, però Holy Fuck no ho fa renunciant a la seva personalitat. Sobretot en la part final del disc amb temes (“No error”, “San Sebastian” i “Ruby”) plens de bases saturades i ritmes percutius marca de la casa. Un epíleg dur que contrasta molt amb la lluminositat electrònica de la primera meitat de l’àlbum gràcies, en bona part, a les col·laboracions vocals: Alexis Taylor de Hot Chip a “Luxe”, Nicholas Allbrook de Pond a “Free gloss” i Angus Andrew de Liars a “Deleters”.

Distorsions emocionals

La gallega Cynthia Alfonso Barreiro (Vigo, 1988) és l’autora de la portada de “Deleter” i dels senzills que es van avançar del disc. En conversa amb La Música Per La Vista, la il·lustradora explica que desconeix com el grup va descobrir el seu treball. En canvi, ella sí que coneixia la trajectòria de Holy Fuck. “Em va fer molta il·lusió rebre aquest encàrrec perquè coneixia la trajectòria del grup i m’agraden massa”.

Des de l’altra banda, i a través del seu perfil d’Instagram, Holy Fuck dóna alguna pista dels motius que van portar la banda a col·laborar amb la il·lustradora gallega: “ens encanta com Cynthia és capaç de distorsionar objectes mundans, industrials, inanimats per crear alguna cosa emocional i orgànica … una cosa tan fonamentalment humana”.

El resultat són il·lustracions d’estètica industrial que barregen formes que poden recordar xemeneies de fàbriques, tubs, canonades i vapors i fums. Tot sota una aparença càlida que ofereix, sobretot, la tècnica que utilitza Cynthia Alfonso: la risografia.

Il·lustració per a la portada de “Deleter”
Portada del senzill ‘Free gloss’
Portada del senzill ‘Luxe’

La risografia és una barreja entre la serigrafía i la fotocòpia. A partir d’un disseny fet a una tinta es pot fer una impressió en el color desitjat i anar sobreposant colors al gust. Amb tot, la tècnica té una sèrie de limitacions perquè no permet fer servir qualsevol paper ni gramatge i tampoc fer servir diverses tintes alhora. L’avantatge és aquest aspecte ‘imprecís’ i poc definit que li dona personalitat.

Enmarcada sovint en el gènere del còmic experimental o d’avantguarda, Alfonso admet que malgrat que una de les seves influències directes és el còmic de Hayashi Seiichi, Chris Harnan, Begoña García-Alén o Dunja Jankovic “només el temps dirà si al final el meu treball s’ordena/arxiva en alguna categoria”. Sigui com sigui, aquest aspecte visual és el que continua marcant la seva obra més recent.

Il·lustració del llibre/còmic titulat “The One Who Weeps” (Aquella que plora) editat per Coldcube Press.
Il·lustració del llibre/còmic titulat “The One Who Weeps” (Aquella que plora) editat per Coldcube Press.
Il·lustració del llibre/còmic titulat “The One Who Weeps” (Aquella que plora) editat per Coldcube Press.
Il·lustració per al diari Ara

Cynthia Alfonso explica que sobretot la van inspirar els instruments que fa servir Holy Fuck. “És un grup que toca amb un teclat de joguina, amb instruments customitzats i, fins i tot, amb un ganivet d’untar melmelada. Els vaig plantejar que m’agradaria fer-los servir com a referents per a tot l’art del disc, els va agadar la idea i em van enviar fotografies més detallades, sobretot d’un dels aparells que és un botó taronja on hi posa fuck off. La il·lustradora gallega destaca que la relació més palpable que s’estableix entre l’art del disc i la música és la d’arribar a generar “alguna cosa emocional i orgànica a partir d’objectes/instruments més industrials. Un dels punts importants era arribar a generar alguna cosa “radioactiva”, per això en la portada s’hi poden veure els botons dels seus aparells expulsant un fum/gas poc tranquilitzador”.

La col·laboració entre Alfonso i Holy Fuck també ha donat com a resultat el videoclip de la cançó “Luxe”, codirigit per Óscar Raña, el seu soci a l’estudi RAPAPAWN.

El cert és que l’aparença/estètica de còmic/surrealisme sembla que lliga especialment bé amb la música electrònica perquè el músic de Baltimore, Dan Deacon, també ha volgut comptar amb el tàndem Alfonso i Raña per a la portada del seu últim treball, “Mystic Familiar” i per al videoclip de la cançó “Become a mountain”.

Portada del disc “Mystic Familiar” de Dan Deacon

Si teniu curiositat per saber com s’integra visualment el treball de Cynthia Alfonso en els concerts de Holy Fuck, teniu l’oportunitat de veure-ho en directe el pròxim 5 de maig a la sala Upload de Barcelona.

FITXA

Disc: “Deleter”
Autor: Holy Fuck
Any: 2020
Discogràfica: Last Gang Records
Portada: Cynthia Alfonso

2 comments

Leave a Reply

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *