L’última temptació de Widowspeak

Like Don't move Unlike
 
3

“Plum”, el nou disc de Widowspeak (Captured Tracks, 2020), té la capacitat de portar l’oient a un estat d’evasió mental i de transllardar-lo a un espai en què un no sap quan es relaxa o es tensiona. O potser és una mica de tot. El millor exemple d’aquesta dualitat són, precisament, les dues primeres cançons. La que obre el disc i el titula, “Plum”, és la perfecta carta de presentació per a un grup que del dream pop el seu estil de referència. Una evocadora composició dominada per una melancólica melodia de guitarra i per la tranquilitat que transmet la veu de Molly Hamilton. En contraposició, la segona cançó del disc, “The good ones”, apareix amb la espessa cadència rítmica que marquen la bateria i el baix, oferint un paissatge molt més nocturn que la cançó que titula el disc. Una vegada ensenyades les cartes, la resta del disc segueix la pauta marcada des del principi, combinant la lluminositat (en temes com “Even true love”, “Jeannie”, “Money) amb la nocturnitat (“Sure thing”, “Breadwinner”, “Amy”).

“És un disc molt relaxat i, en cert sentit, envoca nostàlgia. És com fer un viatge flotant per carretera i anar pensant en records. Té un ambient atemporal”

Nick Dahlen

Aquesta és l’opinió sobre “Plum” de Nick Dahlen, l’il·lustrador darrere de les portades del disc. Sí, en plural, perquè aquest pintor de Minneapolis ha realitzat fins a cinc il·lustracions diferents per al nou treball de Widowspeak. Cinc exemples del que és la seva acolorida i voluptuosa obra, amb clares referències als estilsmés clàssics.

Portada del disc “Plum”
Portada per al senzill “Money”
Portada per al senzill “Even true love”
Portada per al senzill “Plum”
Portada per al senzill “Breadwinner”

“Tots els títols de Widowspeak eren, bàsicament, coses o bé objectes que es podrien vincular a coses literals, que és la base del meu estil actual. Així que vaig seguir aquesta pauta de la literalitat”

Nick Dahlen

El gust pel detall figuratiu, per l’ús del color i per la definició de volums evidencien el respecte de Nick Dahlen per l’art més clàssic, almenys en les il·lustracions per al treball fet per a Widowspeak. Una banda que Dahlen admet que desconeixia abans de treballar per a ells però que va acabar connectant de seguida amb la proposta del grup. “Que t’agradi la seva música fa encara més emocionant treballar-hi”.

Però l’obra de Dahlen abasta moltes més referències que les que suggereixen les il·lustracions per a Widowspeak. De fet, la seva col·laboració amb altres músics es remunta a fa quatre anys, quan es va encarregar la portada per al disc “Studies” de Dil Withers. Una obra clarament primerenca i que s’allunya molt de l’estil que li hem vist posteriorment en treballs que demostren un domini d’estils tan clàssics com el cubisme, el surrealisme o el constructivisme. Aquí hi ha un recull de les portades i il·lustracions per a Swarvy, Priscilla Ermel i Ivan Ave.

(2016)
Portada per al disc “Anti-anxiety” de Swarvy (2018)
(2020)
(2020)
Portada per al senzill “Triple double love” d’Ivan Ave (2020)
Portada per al senzill “Hope/nope” d’Ivan Ave (2020)
Portada per al senzill “Guest list etiquette” d’Ivan Ave (2020)
Portada per al senzill “Phone won’t charge” d’Ivan Ave (2020)
Retrat d’Ivan Ave (2020)

Sobre el seu estil, Nick Dahlen explica a La Música Per La Vista que barreja les influències més clàssiques amb les pròpies experiències. “Definitivament, he arribat a apreciar més aquell estil i època de l’art i realment l’he estudiat de manera autodidacta. Així que ara pinto d’una manera molt intuïtiva com a base per a tot, però barrejant-ho amb les meves pròpies experiències vitals i canviant la forma de les coses per fer-m’ho meu”. Afegeix que, malgat dedicar-se a la pintura des de fa 16 anys, “encara tinc la sensació d’estar formant el meu propi estil”.

El curiós del cas és que tot i admirar artistes com Max Ernst, Karel Appel, Will Barnett, Francesco Clemente, Arthur Dove. Seymour Chwast o RC Gorman, Nick Dahlen apunta que la seva primera influència procedeix de les formes i l’estil del graffiti.

“A la gent li agrada dir que ja no hi ha res original i estic d’acord, fins a cert punt quan, sobretot quan em sento pessimista. Però cada nou estil es va crear a partir de barrejar tot tipus de coses ja fetes”

Nick Dahlen

Pel que fa a les seves col·laboracions amb bandes i segells discogràfics, aquest il·lustrador de Minneapolis explica que els projectes relacionats amb la música són, probablement, del que més gaudeix de la seva feina. “La música és una de les coses més importants de la meva vida, no sé si escoltar música mentre treballo pot influir específicament en com surt alguna cosa, però em manté 100% en marxa i em sento bé, inspirat i ple d’energia. De fet, de vegades crec que l’ambient musical pot modelar involuntàriament l’aspecte d’una obra, depenent de si és més fosca, angoixada o més alegre”.

L’obra de Nick Dahlen és una absoluta temptació, tan apetitosa com la fruita que il·lustra l’últim treball de Widowspeak.

FITXA

Disc: “Plum”
Grup: Widowspeak
Any: 2020
Discogràfica: Captured Tracks
Portada: Nick Dahlen

Leave a Reply

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *