La mirada sofisticada de Sondre Lerche

Like Don't move Unlike
 
2

Sofisticat, càlid, elegant… el disc “Patience” de Sondre Lerche és la companyia perfecta per la tardor. És una barreja inesperada del millor de Prefab Sprout o Divine Comedy, amb totes les peculiaritats i originalitats que impliquen dos grups d’aquest nivell. Però Lerche no es limita a inspirar-se en aquests referents. Potser la seva particularitat específica és el gust pel detall, per una producció exquisida que recorda molt la que omplien tots els treballs de Donald Fagen.

Amb tots aquests referents, Sondre Lerche factura un disc tan atemporal com moder. L’exemple el trobem en temes com el que obre el disc i el titula, “Patience” (amb un baix hipnòtic que després reapareix a “Don’t waste your time”), però també en el ritme infecciós de “You are not who I thought I was” (aquell piano i aquella guitarra de la tornada…), la tornada setantera de “I can’t see myself without you”, el tropicalisme de “Why did I write the book of love”. Però també en l’entranyable intimitat de “I love you because it’s true” o de “My love is hard to explain”, la simplicitat de “That’s all there is”, la calidesa seixantera de “Are we alone now”, la bellesa de cambra de “Put the camera down” o el somni orquestral de “Why would I let you go”. “Patience” és d’aquells discos que no t’esperen i que et sorprén a casa cançó.

La intuïció s’alimenta de l’experiència i m’agrada ajudar alimentant-la de llibres, música, pel·lícules o imatges.

Loribelle Spirovski

Loribelle Spirovski, la mirada intuïtiva

Nascuda a les Filipines l’any 1990 i criada i establerta a Austràlia, Loribelle Spirovski firma la portada de “Patience”. Una obra que Sondre Lerche va descobrir a Instagram i va demanar a Spirovski si li podia cedir per al nou disc. Una pintura brillant, lluminosa, acolorida i de traços enèrgics que sembla feta a mida per a Lerche i que, de fet, el músic n’és el model. Però no. El músic noruec ha explicat a través d’una publicació a Instagram que “inicialment havia pensat que algú podria fer una escultura de la meva cara i el meu cos per il·lustrar el disc. Quan vaig veure l’obra de Loribelle – i sobretot aquesta peça titulada “Homme”, vaig saber de seguida que era la portada de ‘Patience'”. L’obra en qüestió forma part d’una extensa col·lecció en què Spirovski retrata l’home amb pocs traçats i minimes expressions facials.

“Homme 29”
“Homme 31”
“Homme 59”
“Homme 95”
“Homme 109”
“Homme 154”
“Homme 158”

Els ulls són la característica que més m’atrau d’una persona.

Loribelle Spirovski

Loribelle Spirovski ha explicat a La Música Per la Vista que “Sondre, com a artista, és capaç de veure la seva música a través d’altres lents i, per sort per a mi, va trobar una afinitat amb la meva sèrie “Homme”, que per sí mateixa s’inspira en bona part de la música que escolto mentre pinto”.

Gairebé sempre pinto amb música i juga un paper fonamental en la presa de decisions artístiques.

Loribelle Spirovski

I és que la música, però també la literatura o el cinema influeixen en la pintura de Spirovski. Una obra basada en la intuïció. I potser en això hi té molt a veure el fet que sigui una artista autodidacta.

“Com a pintora autodidacta, la intuïció ha jugat definitivament un paper fonamental al llarg de la meva carrera. La intuïció s’alimenta de l’experiència i m’agrada ajudar alimentant-la. Sóc una consumidora voraç de llibres, música, pel·lícules i imatges i, amb els anys, he comprovat que la intuïció s’ha aguditzat amb totes aquestes influències”.

Methyl Ethel van ser els primers

Sondre Lerche és l’últim a recórrer a l’art de Loribelle Spirovski. Els primers van ser uns compatriotes de la pintora, el grup Methyl Ethel que també van escollir un parell d’obres de Spirovsky per il·lustrar el seu últim disc i EP.

Portada del disc “Triages” de Methyl Ethel (2019)
Portada de “Hurts to Laugh EP” de Methyl Ethel (2020)

La pintura clàssica, pel que fa a la composició, ha jugat un paper igualment clau en l’aprenentatge d’aquesta artista australiana. “Com que vaig aprendre a pintar sola, intuïtivament vaig gravitar cap als vells mestres i no vaig obrir-me camí cap als moderns fins que vaig sentir que realment entenia per què escollia la pintura per sobre de qualsevol altre mitjà”.

“Memory Palace”
“Cyclops”
“The man from Brescia”
“Post Internet painting 1”

De vegades, estic davant d’un llenç en blanc durant dies o setmanes, “pintant ombres” fins que es materialitza la forma”.

Loribelle Spirovski

“La gènesi d’una pintura específica comença mesos abans (de vegades anys) en un quadern o àlbum de fotos del telèfon. Recullo imatges i captures de pantalla i les classifico en diferents grups que edito i reviso cada pocs mesos aproximadament. Així és com planejo idees. El factor més important per a mi tendeix a ser la relació entre la meva exposició a una idea o imatge en particular, i el temps. A mesura que consumeixo i interioritzo alguna cosa, he de deixar que el temps faci el seu treball i cuini la idea fins que un dia es manifesti en un quadre, sovint d’una manera totalment innovadora i inesperada. Això no es pot forçar”.

El temps també és un factor que ha ajudat a coure les cançons del disc de Sondre Lerche a foc lent. El músic noruec assegura que se sent afortunat d’haver pogut fer aquest disc amb la dedicació necessària, sense presses i amb l’ajuda d’amics pacients. Però fem-li i fem-nos un favor i escampem amb devoció i impaciència un disc (i també l’art de Loribelle Spirovski) que es mereix una projecció i un ressó més inmediat que el que està tenint.

FITXA

Disc: “Patience”
Grup: Sondre Lerche
Any: 2020
Discogràfica: PLZ
Portada: Loribelle Spirovski

Leave a Reply

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *