Quanta vida, Quincy!

Like Don't move Unlike
 
1

“Q, autobriografia de Quincy Jones” (Libros del Kultrum, 2021) és d’aquells llibres que no només et reconcilien amb un músic sinó que també te’l redescobreix o te l’apropa d’una manera que, segurament, mai aconseguiran fer les seves composicions i produccions.

Amb 88 anys recent complerts, la carrera de Quincy Jones es pot definir o resumir amb una llarguíssima llista de premis, crèdits o mèrits artístics (entre els quals 28 Grammy, un Oscar, un Tony o un Emmy). Tots ells poden parlar pel talent d’aquest músic, compositor i productor. Però cap d’ells permet intuir com va néixer i com va progressar la carrera de Q.

Por la noche, en el patio de atrás, veía ratas salir de debajo de la casa, pero a mi me daba igual. Yo ya tenía mi hogar: la música.

Aquesta biografia de Quincy Delight Jones Jr. (Chicago, 14 de març de 1933) és un extraordinari relat vital escrit, la majoria de vegades, en primera persona però també a través de la gent que el va conéixer, conviure o treballar amb ell.

Cap dels premis i honors de Quincy parlen d’una infantesa de misèria i d’abandonament familiar. D’una mare amb problemes mentals o d’un pare ofegat pel dia a dia i superat per la situació, d’una infantesa de carrer que hauria pogut derivar en una vida trencada si la música no hagués aparegut al rescat de manera miraculosa i en forma d’un piano, com si fos una verge, que troba enmig d’un espai abandonat i se li revela com l’únic espai de llibertat.

Que él te diera una palmadita en la espalda equivalía al menjor cumplido que uno podía desear. Para mí significaba mucho más que la fama o el dinero. Los Grammy, bueno, a veces ganas y a veces pierdes. El dinero se gasta, te pagan otra vez, te lo gastas también. Pero nunca jamás habrá otro Count Basie.

Que la vida de Quincy Jones és autèntica història de la música ho demostra la gent que ha conegut i amb la que ha treballat en els seus 88 anys. Des de Billie Holiday a Michael Jackson, de Count Basie a Steven Spielberg, de Dizzie Gillespie a Frank Sinatra. I sí, treballar amb la veu d’Amèrica en gravacions històriques com “Fly me to the moon” o “L.A. is my woman” acabar suposant un punt d’inflexió en la carrera de Quincy Jones. Perquè ttant s’hi valia que abans s’haguès partit l’esquena fent centenars de concerts i gires, o treballant amb els millors artistes negres. Quin al final li va obrir les portes a les grans oportunitats va ser Sinatra, amb qui diu que m ai va firmar cap contracte, tot eren acords amb encaixades de mans.

Nunca he experimentado, ni he vuelto a experimentar el gozo que sentí esa noche trabajando con semejante cañamazo humano, un rico tapiz compuesto de amor, talento y saber hacer.

Sobre la gravació de la cançó “We are the world” el 28 de gener de 1985

“Q, autobriografia de Quincy Jones” és més que una història d’èxit i de superació, és un revelació sobre com la música pot salvar vides.

FITXA

Títol: “Q, autobiografía de Quincy Jones”
Autor: Quincy Delight Jones Jr.
Editorial: Libros del Kultrum
Traductor: Luís Murillo Fort
Any: 2021

Leave a Reply

L'adreça electrònica no es publicarà.