Enlluernats per l’estela de “Clamor”

Like Don't move Unlike
 
2

“Clamor” (2021, Fina Estampa) és el nou disc de Maria Arnal i Marcel Bagés, però no és un disc més. Després de l’aclamadíssim debut “45 cerebros y 1 corazón” en què jugaven a reinventar el cançoner popular español, Arnal i Bagés es presenten i sorprenen amb un disc totalment imprevisible en què, sense perdre el seu signe d’identitat (aquesta base tradicional que van establir amb el primer disc), dinamiten l’horitzó que s’esperava d’ells per entrar en un terreny totalment nou en què la poesia, la sensibilitat i el misteri s’agafen de la mà de l’electrònica. El resultat, més que un disc, és un artefacte lluminós i nocturn alhora, on hi ressona aquella primera i propera Björk que molts hauríem volgut que no s’haguès perdut mai. “Clamor” és un extraordinari viatge “sucós, mutable i sensible”, com canten a “Milagro, la primera cançó del disc. De fet, és en l’arrencada del disc on semblen avisar de la seva voluntat de trencar les regles del seu propi joc: “Volver a empezar de nuevo; aunque el viento sople de cara; si hay tempestad, habrá calma; volver a sentir el fuego; vivir como si fuera juego; con ese entusiasmo canalla”

Mirant l’abisme

El director creatiu de Studio Albert Romagosa és el responsable de la imatge visual de “Clamor”. La portada és tan senzilla com suggerent: la fotografia d’un terreny erm i desert, tallat londitudinalment sobre fons negre, en què hi destaca, al centre, un enorme cràter. Gairebé imperceptibles, una Maria Arnal i Marcel Bagés duplicats que miren de prop l’impacte provocat amb la curiositat que genera l’abisme.

Una ferida sobre la terra que porta, inmediatament, a pensar en la cançó del disc titulada “Meteorit ferit”.

El ‘Meteorit ferit’ és una metàfora de la condició humana i això ens va portar a entendre-ho com una imatge prou potent: els humans contemplant la seva pròpia extinció a través de la ferida que ha deixat una col·lisió en un lloc indeterminat on el meteorit som nosaltres. 

Albert Romagosa

Albert Romagosa, que al seu perfil d’Instagram ha considerat “Meteorit ferit” com una de les lletres més boniques escrites en català” ha explicat a La Música Per La Vista que aquesta cançó en concret “té una relació directa amb el que ha acabat sent la portada, però penso que la imatge intenta anar més enllà de la cançó, la fa servir com un punt de partida i en recull l’estela, però té en compte els aspectes que aborden la resta de lletres: la mutació, l’escolta… en definitiva, la portada conté una atmosfera molt més densa i simbòlica, no pretén descriure una cançó, sinó ressonar amb la totalitat del disc”.

Prescindint dels noms, la portada acaba focalitzant tota l’atenció al centre de l’escena.

Albert Romagosa

Crida l’atenció que la portada sigui neta, és a dir que no hi hagi enlloc el nom del grup o el títols del disc. Romagosa explica que això té una càrrega simbòlica: “Aquesta imatge no és un ens aïllat del context on “viu” o “existeix”, sinó que sóc plenament conscient que la portada anirà acompanyada del títol i/o autors al món digital i que, en l’entorn físic (vinil o cd) hi haurà sempre un llom que ho descriurà, així com una adhesiu al retractilat”.

Albert Romagosa afegeix que la primera intenció era treballar molt més el llenguatge del poesia visual inspirada en l’obra de Joan Brossa, però al final es va haver de descartar per falta d’espai físic. Amb tot, no es va rebutjar del tot la idea que s’ha mantingut com un detall del sobre del vinil. “Els punts de les is sí que em sembla que mantenen aquella idea inicial; la i és el nexe entre Maria Arnal i Marcel Bagés, parla de connectar, d’incloure, d’escoltar el que hi ha després. També connecta amb la idea del “caminito de perlas” de ‘Fiera de Mí’, i finalment genera una sensació còsmica descobrint les estrelles que no hi són a la portada”.

Enrampades de creativitat musical

“Clamor” és l’últim treball de Studio Albert Romagosa relacionat amb la música, una relació que no ha estat molt intensa però sí que ha anat guanyant terreny, els últims anys, gràcies als dissenys per a estrelles de renom com C. Tangana o Nathy Peluso. Aquí un petit recull:

Portada per a General Exotics (2014)
Disseny per a Gullen (2016)
Portada del senzill “Guerrera” de C. Tangana
Detall interior del disc de Gabriela Richardson (2018)
Portada del disc “Calambre” de Nathy Peluso (2020)

Com canta Maria Arnal a la cançó ‘Tras de ti’: “Dejaste tras de ti, tanta estrella, que el brillo que vi tras de ti, la noche fue día sin fin”. L’estela del disc “Clamor” il·lumina, enlluerna, encega, impacta i, com deien els Antonia Font, deixa un rastre per sempre dins les nostres vides.

FITXA

Disc: “Clamor”
Grup: Maria Arnal i Marcel Bagés
Any: 2021
Discogràfica: Fina Estampa
Portada: Albert Romagosa