Mil i una nits amb Khruangbin

Like Don't move Unlike
 
5

Khruangbin i Leon Brigdes tornen a recòrrer la carretera que fa dos anys els va inspirar l’EP “Texas Sun”. Aquella vegada, les melodies lluminoses del trio nord-americà s’unien a la veu càlida del seu compatriota Leon Bridges. Ara, Khruangbin i Bridges es tornen a inspirar en els paisatges de la seva Texas natal però deixant-se endur per la calma nocturna. “Texas Moon” completa el recorregut amb cinc noves cançons fins i tot més inspirades que les de l’anterior EP. Des de les catàrtiques i hipnòtiques “Doris” o “Father father”, seguint per la sensualitat rítmica de “B-Side” i acabant per la meravellosament nocturna “Mariella”. No només és per la veu delicada de Leon Bridges o per les melodies inspiradíssimes, també és per harmonies de guitarra i línies de baix memorables que”Texas Moon” és un disc que t’abraça, et bressola i et reconforta.

L’exhuberància Pop d’Aaron Lowell Denton

Un grup que musicalment mira tan al passat com Khruangbin ha trobat algú amb qui entendre’s en Aaron Lowell Denton, un il·lustrador igualment obsessionat amb la cultura Pop dels anys 70. Segurament el treball que aquest artista nord-americà ha fet per a “Texas Sun” i “Texas Moon” no es troba en el millor de la seva carrera, però aconsegueix el seu objectiu: transmetre la sensació d’un viatge psicodèlic, hipnòtic i nocturn amb aquesta carretera infinita que condueix a una lluna enorme i pletòrica.

El que més m’interessa del disseny és la convivència de l’art i la comunicació, la bellesa i la resolució de problemes. La clau d’un gran disseny és l’assaig i l’error.

Aaron Lowell Denton

La portada de “Texas Moon” també és una bona excusa per a repassar algunes de les obres més inspirades de Lowell Denton. Un il·lustrador que confessa que passa molt temps investigant els projectes i que un dels seus projectes preferits va ser la portada que va fer per al disc “Indigo” de Wild Nothing. Públicament també s’ha declarat orgullós del logotip per a Flying Cloud, inspirat en equips de gravació dels anys 60 i 70.

Portada del disc “Indigo” de Wild Nothing

Estic molt emocionat d’experimentar més amb la il·lustració d’entorns surrealistes perquè estic intentant combinar el meu amor per l’abstracció amb la representació d’imatges concretes.

Aaron Lowell Denton

Més enllà de les portades de discos, el terreny que ha treballat més Lowell Denton és la dels cartells promocionals de concerts. La producció és extensíssima. En destaquem només aquests pocs exemples:

Khrungbin no només cuida el disseny gràfic dels seus discos, també es preocupa que tots els seus concerts tinguin una imatge personalitzada. Seguir el grup a xarxes socials és assistir a un allau de propostes gràfiques que anuncien les seves actuacions. Les que destaquem a continuació són algunes de les últimes.

José Berrio per a Khruangbin
Mokshini Grant per a Khruangbin
Monet Alyssa per a Khruangbin
Sergi Puyol per a Khruangbin

Llarga vida a Khruangbin, amb les seves mil i una nits i dies. Un grup que no només cuida la seva música amb delicadesa artesana, sinó que també es preocupa d’una part visual rica, variada i exhuberant.

FITXA

Artista: Khruangbin & Leon Bridges
Any: 2022
Discogràfica: Dead Oceans
Portada: Aaron Lowell Denton