Els Pets, amb els 60 a la vista

Like Don't move Unlike
 
5

Fer un dels millors discos de la seva carrera quan ja porten més de 36 anys a la música i quan els seus membres estan a la vora de fer els 60 anys només es pot explicar amb dues paraules: talent i valentia. Els Pets són gats vells i malgrat que Lluís Gavaldà asseguri que encara desconeix si un disc agradarà després de gravar-lo, probablement sap bé els ingredients que li funcionen millor. Hi ha grups que opten per repetir fins a l’extenuació el que saben fer i el que el públic espera. Res a retreure perquè no es pot competir eternament amb les noves tendències. Però hi ha una altra espècie de músics que, malgrat els anys, encara tenen la pulsió necessària per trobar maneres de fugir de la fòrmula fàcil. Els Pets pertanyen a aquesta última categoria i, al llarg dels anys, han anat adaptant el seu so a allò que més els agradava en cada moment: primer va ser l’efervescència britànica dels 90, després la maduresa americana, i ara la mirada al Pop dels anys 60 amb el que van créixer. I la sensació és que el vestit que els ha fet Joan Pons, clàssic i actual, és dels que millor escau al grup.

Els Pets rejoveneixen tant que “1963” arrenca amb una cançó ràpida, directa, desvergonyida i festiva que no desentonaria gens entre els dos primers discos del grup. A “Com un mitjó” o “Atracament a la caixa” el grup manté el to desenfadat dels primers anys, mentre que a temes com “Jordi Puig”, “Lent” o “Els dies que han d’arribar” el grup fa brillar el to melancòlic marca de la casa dels seus últims discos. Però “1963” toca cim en dues cançons memorables a nivell instrumental i melòdic com “S’equivoquen” i “Fem riure”, dues peces de maduresa que eixamplen el cor, especialment l’última del disc amb un Lluís Gavaldà al límit de l’emoció que s’acaba fonent amb la música. “1963” aconsegueix fer de la contradicció un fet: sonar perfectament actuals amb la mirada més posada al passat que mai.

A LA CERCA DEL POP ART

“1963” no és només el recordatori que l’any que bé els tres membres d’Els Pets faran 60 anys, també és una mirada musical a una de les dècades que han marcat més clarament Lluís Gavaldà, Joan Reig i Falin Cáceres. I d’aquí la portada de Gerard Joan, quatre cercles de colors d’estil Pop Art que també recorden l’estètica de l’escena Mod. En conversa amb La Música Per La Vista, el dissenyador gràfic Gerard Joan explica que “La idea de ‘1963’ feia que anéssim a buscar diferents referències d’aquella dècada: com l’auge del pop, el popart, referents com Victor Vasarely considerat el pare de l’Op-art, l’escena Mod… La tendència en la utilització de la geometria en la moda, patrons psicodèlics, colors vibrants, estil suís, entre d’altres que es volien reflectir en la imatge del disc”.

El simbolisme dels quatre cercles neix de treballar els dos conceptes que formen la imatge del disc. Un d’ells surt de preguntar-se, literalment, què són els pets

Gerard Joan, dissenyador gràfic

Darrere dels quatre cercles que formen la portada de “1963” hi ha la unió de dos conceptes: el primer és el símbol de les ones sonores lligades a Els Pets com a banda però, d’una manera més íntima i literal, a la formació d’ones d’aire, ones expansives i petites explosions. El segon concepte té a veure amb l’arrelament del grup al Camp de Tarragona i a tot el territori català. “Des del seu naixement (1963) fins ara Els Pets han crescut arrelats al territori com si fossin arbres. L’edat dels arbres la sabem pel nombre d’anelles que tenen els interiors dels troncs. Així doncs, si comptem les anelles de cada cercle simbolitza un número: 1-9-6-3, que dóna nom al disc”. El disseny dels senzills previstos agafen cadascun dels cercles de la portada del disc. Joan assegura que va treballar des de la llibertat més absoluta i que només tenia dues consignes: ser fidel a la filosofia del disc de tenir aquesta mirada als anys 60 i no tocar el logotip del grup.

Portada de “1963” dissenyada per Gerard Joan
Portada del primer senzill, “Ulls com piscines”
Portada del tercer senzill

Aquest dissenyador tarragoní va treballar en el nou disc d’Els Pets sense haver escoltat les cançons. Assegura que això no va suposar un problema perquè ja coneixia la sonoritat dels darrers discos del grup i la seva evolució cap a un so més íntim i amb poca ornamentació, un Pop més elegant, més net i no tant festiu com en els primers discos. “Vaig parlar amb el Lluís perquè m’expliqués cap on anava la sonoritat de 1963, el concepte del disc i, sobretot, si hi hauria algun canvi rellevant en les cançons que condicionés la part del disseny. Al final el que busquem és que la imatge sigui coherent amb el so i amb el concepte del disc”.

A l’interior del disc domina el joc amb la tipografia. En els llibrets del CD i del Vinil apareixen els cercles de nou, fent referència al 6 i al 3 (63)

Gerard Joan, dissenyador grafic del nou disc d’Els Pets
Grafisme interior de “1963”
Contraportada de “1963”

Els colors juguen amb el predomini del negre i el daurat per generar la sensació d’elegància i força, el punt exclusiu que va relacionat amb la sonoritat del disc com a concepte que comunica el més clàssic amb el més modern

Gerard Joan, dissenyador gràfic del disc “1963”

Pel que fa a la gama de colors escollits per al disseny de “1963”, Gerard Joan explica que “la combinació de colors dels cercles juguen amb diferents significats com l’alegria, els arbres, l’emoció, l’optimisme, la vitalitat… es relacionava amb aquesta estètica més dels anys 60. Però l’elecció dels colors també està relacionada amb la simbologia dels cercles i la seva de relació amb els conceptes treballats com l’arrelament i les ‘petites
explosions'”
.

EL CERCLE COM A FORMA ESSENCIAL

El treball amb Els Pets no és la primera feina de Gerard Joan relacionada amb la música. Abans ja havia dissenyat per a grups com Anna Roig i L’Ombre De Ton Chien o Tres amb els quals va desplegar la seva creativitat a través del geomètrisme. Amb tot, si hi ha una forma que predomina en la feina de Gerard Joan i que també veiem en el nou disc d’Els Pets, és el cercle: “Tinc una manera de veure el disseny basada en l’economia de recursos i la simplicitat formal. Aquesta influència de la Bauhaus està com molt present, aquesta visió funcional, utilitzant formes simples i directes. Concretament, el cercle és una forma essencial i a partir d’aquesta es poden aconseguir altres formes. Ho relaciono també amb una forma infinita, atemporal, és un tot, és la puresa, la perfecció”.

Portada per al disc de Tres, “Casa Nova” (2020)
Portada per al disc “Versionen” d’Anna Roig i L’Ombre De Ton Chiuen (2015)
Etiqueta per a “A Capella Negre”
Coberta per a “Cartas a mujeres” de l’editorial Trampa Ediciones

El cercle com a forma infinita, atemporal, de puresa i perfecció. La millor definició per al nou disc d’Els Pets, “1963”, que és un èxit i un triomf. La meravellosa criatura de tres músics que, a la vora dels 60, aconsegueix sonar com als 60 d’una manera natural. I tot això gràcies a la producció però, sobretot, a un conjunt de cançons que acaben sent de les més sòlides i inspirades de la carrera d’Els Pets.

FITXA

Artista: Els Pets
Any: 2022
Discogràfica: RGB Suports
Portada: Gerard Joan