Antònia Font, cremant els dies

Like Don't move Unlike
 
4

Antònia Font ha tornat de la mateixa manera que ho va deixar: perquè sí. Aquest 2022 de la recuperació de la normalitat postpandèmica també ens ha tornat un dels grups més estimats i que més trobaven a faltar. Quan l’any 2013 Joan Miquel Oliver, Pau Debon i companyia van anunciar que plegaven l’afició Pop va començar un dol que prometia ser permanent. Però gairebé 10 anys després Antònia Font torna per partida doble, amb una gira esperadíssima i un disc, “Un Minut Estroboscòpica” (Primavera Labels, 2022), que recupera el millor esperit surrealista i mediterrani del grup.

El nou disc d’Antònia Font és com retrobar-se amb un amic que fa anys que no veus i adonar-se que no ha canviat gens. Al principi, pot semblar estrany comprovar que tot allò que recordaves continua invariable, impertorbable… Però a mesura que passen els minuts i les cançons “Un minut estroboscòpica” es converteix en un espai on és fàcil acomodar-s’hi. Perquè et retrobes amb les lletres poètiques i entranyables plenes d’oceans, cosmos, motors, escaladors i neons; amb la veu càlida de Pau Debon, amb la melancolia de les melodies de Joan Miquel Oliver i amb detalls que fan brillar el disc, sobretot en els trams de l’inici i al final. Al vell amic potser li trobes a faltar l’atreviment que el feia únic fa uns anys. Però a qui li importa l’atreviment quan l’amic et continua divertint i acompanyant com si no haguessin passat els anys?

Ens vam reunir un dia i quan van veure aquesta il·lustració van estar tots d’acord que havia de ser la portada. Compartim molts elements dins el nostre imaginari i per això ens hem entès tan bé.

Petra Pericàs

EL DESCOBRIMENT DE PETRA

Malgrat que la portada del disc sembla feta espressament per a l’esperadíssim retorn d’Antònia Font, el grup va optar per escollir una obra ja feta per Petra Pericàs, una pintora de Mancor de la Vall de 45 anys. Va ser Joan Miquel Oliver qui va descobrir a la resta del grup el treball oníric de Pericàs. I l’artista, seguidora del grup, va acceptar encantada la proposta d’il·lustrar el disc del seu grup de referència. “Coneixia en Joan Miquel perquè he anat seguint la seva música i els seus concerts. En Joan Miquel coneixia les meves il·lustracions i van pensar que podrien funcionar molt bé per la portada del nou disc d’Antònia Font”. Les noves cançons d’Antònia Font tenen, com és habitual al grup, moltes referències al mar i a la platja. Però, curiosament, la il·lustració de la portada ja estava feta d’abans. “Ens vam reunir un dia i quan va veure aquesta il·lustració van estar tots d’acord que havia de ser la portada. Compartim molts d’elements dins el nostre imaginari i per això, en part, ens hem entès tan bé”.

Il·lustració de Petra Pericàs per a Antònia Font

M’agrada jugar amb les metàfores i que a vegades no s’acabi d’entendre què està passant, o si és ver o no. És més, ric si cadascú la completa amb la seva mirada

Petra Pericàs

MAGRITTE I SOROLLA

La fòrmula essencial de la música d’Antònia Font, sempre tan dotada de Pop, Folk i, en definitiva, d’un segell tan Mediterrani, sembla l’entorn perfecte per a una il·lustració que sembla tan inspirada en les pintures de Joaquín Sorolla com la pintada per Pericàs. També pel que fa al punt de surrealisme que hi ha darrere dels dos nens protagonistes de la portada, que corren per la platja com si fugissin d’unes onades que trenquen a la sorra en forma de flama. I malgrat que tant Sorolla com el realisme màgic de René Magritte podrien semblar influències evidents, Pericàs diu que la pintura és d’una lectura menys simbòlica: “Per mi la portada és el que es veu, dos nins corrent per la platja i deixant darrere seu una flamarada. No la vaig pintar tenint present cap gran història al darrere, encara que em sembla interessant que hi pugui haver altres lectures. M’agrada jugar amb les metàfores i que a vegades no s’acabi d’entendre què està passant, o si és ver o no. És més ric si cadascú la completa amb la seva mirada”. Sigui com sigui, la mirada infantil i surrealista és evident en l’obra de Petra Pericàs, tal i com demostren moltes de les obres que es poden veure al seu web. En destaquem quatre.

Aquarel·la infantil (2018)
“Mopi” (2019)
“Crema” (2020)
“Espurna i vent” (2020)

Petra Pericàs fa només tres anys que es va graduar en Belles Arts. Ara la portada d’Antònia Font ens dona una oportunitat per a descobrir l’obra de la mallorquina. “Estic molt agraïda d’haver pogut formar part d’aquest projecte tan bonic i que alhora m’ha donat tant. Pens que me donarà visibilitat perquè aquest disc era una cosa que molta gent esperava amb moltes ganes”. Pericàs espera aviat poder dedicar-se al 100% a la il·lustració on té una il·lusió: treballar en projectes relacionats amb l’educació ambiental perquè si una cosa la fascina, diu, és la il·lustració científica i naturalista. De moment, gaudim-la en la inesperada faceta d’il·lustradora musical, seguint les passes d’aquests dos nens que corren per la platja cremant els dies, com ho han fet els Antònia font en aquests 10 anys d’aturada.

FITXA

Música: Antònia Font
Any: 2022
Discogràfica: Primavera Labels
Portada: Petra Pericàs