La mà alliberadora

Like Don't move Unlike
 
5

Passen els anys i els britànics Hot Chip continuen facturant discos tan inspirats com el de qualsevol banda emergent. Amb el seu vuitè treball, “Freakout/Release” (Domino, 2022), el grup liderat per Alexis Taylor torna a demostrar la seva bona mà alhora de mesclar pop i música de ball, ritmes i emocions. Del funk de l’arrencada amb “Down” al pop lluminós de “Eleanor”; de la sensualitat de “Hard to be funk” a la sensibilitat de “No alone”; i de la cançó que The Weeknd hauria pogut posar al seu últim disc, “Miss the bliss”, al temàs que The xx deuen lamentar no haver compost. I sí, aquest és un altre disc compost i gravat en pandèmia (“aixeca el cap, no caiguis en l’abisme”). I això es nota en algunes de les lletres i també l’ànim general que transmeten unes composicions que volen ser alliberadorores, perquè com diuen en una de les cançons: “Necessito una via d’escapada i una mica de cura primitiva”, la cura musical.

La mà humana és una forma mística i metafísica, una font infinita d’inspiració

Brian DeGraw, il·lustrador i músic

El novaiorquès Brian DeGraw és el responsable de la pintura que il·lustra el disc “Freakout/Release” de Hot Chip. Una mà sobre fons blau que conté tota una vida: ocells, detalls florals, colors vibrants, formes mironianes i una figura humana que corre, s’escapa o balla. En conversa amb La Música Per La Vista, Brian DeGraw explica que la mà humana és, per a ell, una font infinita d’inspiració. “En alguns nivells m’atrau simplement per la seva forma i en altres nivells en un sentit espiritual molt més profund. M’encanta com la mà té tanta simbologia variada en diferents cultures. Hi ha el Hamsa… que s’utilitza per a la protecció i la força. Hi ha la lectura de la mà i l’aspecte d’endevinació. Hi ha el punt dels estigmes. La mà és la cosa que orgànicament agafem per connectar amb algú o per consolar. És realment una forma infinitament mística i metafísica”.

Il·lustració de Brian DeGraw per al disc “Freakout/Release”

Amb tot, DeGraw afirma que va escollir aquest element humà d’una manera intuïtiva i no premeditada: “Intento no donar sentit a la majoria de la meva obra mentre la faig. M’atreu molt més el procés de treballar de manera instintiva i després, de vegades anys més tard, començaré a entendre per què el vaig fer i què s’hi amaga. L’obra es fa per sí mateixa i sento com si el significat que hi ha darrere està sovint fora del meu control”. No són les úniques obres de DeGraw per a Hot Chip. L’art del novaiorquès també il·lustra els senzills “Down” i “Eleanor”, tot i que amb obres anteriors.

Portada per al senzill “Down”
Il·lustració per al senzill “Eleanor”

ESCOMBRARIES I MANIQUINS

Sobre la il·lustració per al senzill “Down”, Brian DeGraw explica que es tracta d’una sèrie de figures que va fer amb restes d’escombraries. “Em vaig adonar que aquesta imatge s’adaptava bé a la qualitat optimista de la cançó i també em va agradar com, d’alguna manera, semblava que podria pertànyer a una sèrie relacionada amb la imatge de la portada per haver utilitzat colors atrevits i fons blau similars”. Pel que fa a la portada del senzill “Eleanor”, DeGraw es va inspirar en les cames de maniquins: “M’encanta la forma de la cama quan es representa amb aquesta plasticitat. Es veu tan bellament alienígena. Aquesta atracció també pot venir de la meva infantesa quan vivia davant d’un centre comercial ple de diversos grans magatzems. La meva mare anava a comprar i jo m’arrossegava per terra i trobava llocs per amagar-me entre penjadors circulars de roba i sota les taules de vidre amb els maniquís”.

“Unemployment Assistance” (2020)
“De-Evolution and the Stimulus Check” (2020)

El cubisme no m’atrau de manera especial, però sé que té sentit trobar-hi una connexió amb la meva obra en termes de deconstrucció de plans dimensionals.

Brian DeGraw, il·lustrador i músic

DeGraw explica que malgrat que hi ha determinats estils pictòrics amb els quals es pugui relacionar la seva obra, ell no està gens interessat en establir una connexió concreta. “Crec que la recerca constant de l’estil, de la signatura de l’artista, ha estat realment perjudicial per a l’estat de l’art. Per descomptat, Instagram i l’obsessió cultural per la marca tenen molt a veure amb això. Em sembla que, a poc a poc, s’ha anat perdent molta llibertat en la manera en què la gent pensa i mira l’art avui en dia”.

Portada per a Quickly Quickly (2021)

La portada de Brian DeGraw per a Hot Chip és una més de les que ha fet, els últims anys, per a grups i solistes. La més recent és la que ha fet per al músic de Portland, Quickly Quickly, per al qual va dibuixar a partir d’una fotografia. Però potser el seu treball més conegut i reconeixible fins ara és el que l’any 2016 va fer per a Animal Collective, una sèrie de retrats deconstruits que ja formen part de la iconografia del grup.

Portada amb David Portner per a Animal Collective (2016)
Portada amb Noah Lennox
Portada amb Brian Weitz

Els Animal Collective van demanar a DeGraw il·lustrar el seu disc perquè, asseguraven, la seva obra pictòrica els havia influit a l’estudi de gravació. “Vaig pensar que estaria genial fer-ne retrats amb un estil que es relacionés amb algunes de les meves imatges a les que feien referència i després vaig tenir la idea de fer tres portades diferents, una per a cada membre del grup”.

PINTOR I MÚSIC

Animal Collective admetien que l’obra pictòrica de Brian DeGraw els havia influit, però DeGraw afirma que mai busca inspiració en la música dels grups pels quals treballa. De fet, com a músic i membre del grup Gang Gang Dance, afirma que és l’art el que influeix més en la seva manera de compondre. “Sempre he pensat en la música en termes molt visuals, així que sovint sóc capaç de fer referència a alguna cosa que he fet a l’estudi de pintura i aplicar-la a l’estudi de música, sobretot pel que fa a la mescla. Hi ha certes idees i tècniques que em trobo a la pintura que es tradueixen molt fàcilment al so. Hi ha contrastos entre línies i textura i color que poden ser molt útils quan estic treballant en una peça musical”. Sigui com sigui, la música i la pintura ho son tot per a Brian DeGraw, “sense poder crear no tindria ganes de viure. Tot i totes les persones per les quals estimo i visc se senten i viuen a través de la lent de l’art d’una manera o altra”. DeGraw exposa, aquest setembre, a Nova York i a la primavera ho farà a Ciutat de Mèxic. I entre mostra i mostra, intentarà acabar diversos discos de música en els quals ha estat treballant des de l’inici de la pandèmia. Un vegada més, la mà alliberadora de la música.

FITXA

Música: Hot Chip
Any: 2022
Discogràfica: Domino
Portada: Brian DeGraw