Real Estate, la cura del benestar

La música de Real Estate és d’aquelles que escalfen, acompanyen i acaronen. Les seves melodies lluminoses tenen la capacitat d’evocar-te desenes de sensacions i de traslladar-te a aquell espai indeterminat en què un se sent còmode i relaxat. I el seu nou treball, “The Main Thing” (Domino, 2020), és una nova mostra de la capacitat…

La densitat relativa de King Krule

Les cançons de “Man Alive!” (XL Recordings/Popstock!) podrien ser la música d’un thriller, la banda sonora d’un malson, l’acompanyament d’un viatge incert… però també la sintonia d’una experiència inoblidable. La música de King Krule (Archy Marshall) és tan densa que es pot mastegar. Una experiència sensorial que va més enllà de l’angoixa, la inquietut i…

Holy Fuck, ara o mai

Hi havia la sensació que després de quatre discos els canadencs Holy Fuck s’havien fet un nom en el món de la música electrònica però que el seu reconeixement no passava de ser minoritari. Amb “Deleter”, el seu nou disc editat per Last Gang Records, el grup fa un salt endavant per fer la seva…

Equilibrisme emocional

L’any 2019 acaba amb el que segurament és un dels millors discos de l’any i, potser, de la dècada ara que tothom aprofita per fer balanç dels primers 10 anys del segle XXI. FKA Twigs, que fa cinc anys va debutar discogràficament amb un disc de referència en el terreny de l’electrònica contemporània com “LP1”,…

Kiwanuka reclama el seu tron

La portada del tercer disc de Michael Kiwanuka és, probablement, la millor declaració d’intencions del músic britànic: immortalitzat com si fos un rei anglès del segle XVI. I és que si alguna cosa fa Kiwanuka en aquest disc és reivindicar-se com un dels millors compositors de música negra del moment. Mentre Michael Jackson s’autoproclamava el…

DIIV: catarsi, teràpia i confessió

Més que un disc, la banda de Nova York DIIV (llegiu ‘Dive’) han publicat una teràpia. “Deceiver” (Captured Tracks, 2019) neix després d’una crisi personal del líder de la banda (digueu-ne adiccions i rehabilitació), que va posar en dubte la continuïtat del grup. I aquesta foscor interior es nota al llarg de tot un treball…

Ferran Palau expandeix l’univers

Segurament la millor definició del quart treball en solitari de Ferran Palau la dona ell mateix al llibret del disc: “més llum, més fàcil, més misteri, més pop, més fum, més pitch, més esponjós, més espectral, més teclats”. Són algunes de les moltes claus amb les quals Palau explica “Kevin” (Hidden Track Records, 2019), un…

Shura és amor

És britànica, es diu Alexandra Lilah Denton i aquest 2019 firma un dels discos més bonics de l’any, “Forevher” (Secretly Canadian). Onze perles de pop amb sintetizadors en les quals la cantant de Manchester i ara resident a Nova York hi ha abocat els pensaments, les sensacions i els temors de mantenir una relació a…

De monstres, homes i visions febrils

Escoltar, sentir i percebre les cançons de l’últim disc d’Of Monsters And Men (Universal, 2019) pren una altra dimensió quan escoltes, sents i perceps la visió artística de Jón Sæmundur Auðarson. Aquest pintor islandès, d’imaginari ancestral, traçat viu i colors impactants, és l’autor de les cinc portades diferents que ha fet per a un àlbum…

Meravellós déjà vu

El segon disc de Whitney, “Forever Turned Around” (2019, Secretly Canadian) comença on va acabar el primer, “Light Upon the Lake” (2016, Secretly Canadian). Si amb les seves primeres 10 cançons el duet de Chicago va aconseguir emocionar amb altíssimes dosis de malenconia, el nou treball dobla l’aposta amb 10 noves composicions igual de sensibles,…