Equilibrisme emocional

L’any 2019 acaba amb el que segurament és un dels millors discos de l’any i, potser, de la dècada ara que tothom aprofita per fer balanç dels primers 10 anys del segle XXI. FKA Twigs, que fa cinc anys va debutar discogràficament amb un disc de referència en el terreny de l’electrònica contemporània com “LP1”,…

Kiwanuka reclama el seu tron

La portada del tercer disc de Michael Kiwanuka és, probablement, la millor declaració d’intencions del músic britànic: immortalitzat com si fos un rei anglès del segle XVI. I és que si alguna cosa fa Kiwanuka en aquest disc és reivindicar-se com un dels millors compositors de música negra del moment. Mentre Michael Jackson s’autoproclamava el…

DIIV: catarsi, teràpia i confessió

Més que un disc, la banda de Nova York DIIV (llegiu ‘Dive’) han publicat una teràpia. “Deceiver” (Captured Tracks, 2019) neix després d’una crisi personal del líder de la banda (digueu-ne adiccions i rehabilitació), que va posar en dubte la continuïtat del grup. I aquesta foscor interior es nota al llarg de tot un treball…

Shura és amor

És britànica, es diu Alexandra Lilah Denton i aquest 2019 firma un dels discos més bonics de l’any, “Forevher” (Secretly Canadian). Onze perles de pop amb sintetizadors en les quals la cantant de Manchester i ara resident a Nova York hi ha abocat els pensaments, les sensacions i els temors de mantenir una relació a…

De monstres, homes i visions febrils

Escoltar, sentir i percebre les cançons de l’últim disc d’Of Monsters And Men (Universal, 2019) pren una altra dimensió quan escoltes, sents i perceps la visió artística de Jón Sæmundur Auðarson. Aquest pintor islandès, d’imaginari ancestral, traçat viu i colors impactants, és l’autor de les cinc portades diferents que ha fet per a un àlbum…

El pacte amb el dimoni de The Afghan Whigs

Aviat farà un any de la publicació de “In Spades” (Sub Pop, 2017). El 5 de maig de l’any passat The Afghan Whigs tornaven a l’activitat discogràfica amb el vuitè disc d’una carrera tan brillant com irregular. El veterà quintent d’Ohio, que als anys 90 va deixar una petjada important en l’escena grunge amb 5 discos extraordinaris,…

Les fosques oscil·lacions de Loma

El disc de debut de Loma és una de les grans sorpreses de l’inici d’any. El misteri que amagaven les harmonies vocals i la nocturna cadència de “Black willow”, primer, i el percutiu i seductor ritme de “Relay runner”, després, van fer del treball de debut d’aquest trio de la texana Dripping Springs (sí, la mateixa…

Ibeyi, nascudes per trencar motllos

Lisa-Kaindé i Naomi Diaz són dues germanes d’origen cubà, nascudes i criades a París, i que publiquen la seva música en un dels grans segells independents britànics. Com en la portada del seu segon disc, “Ash” (XL Recordings, 2017),  Ibeyi semblen haver nascut per trencar motllos amb la seva mescla de soul, electrònica i tribalisme; amb…

The Wombats, vestits per agradar

Ja fa uns 10 anys que The Wombats van publicar “Moving to New York”. Pertanyia al seu debut discogràfic i es va convertir en un modest èxit de la música indie. El trio britànic s’intentava fer lloc amb un pop-rock que desprenia un esperit hedonista, desvergonyit i desacomplexat. 10 anys després, The Wombats sembla conservar…