Holy Fuck, ara o mai

Hi havia la sensació que després de quatre discos els canadencs Holy Fuck s’havien fet un nom en el món de la música electrònica però que el seu reconeixement no passava de ser minoritari. Amb “Deleter”, el seu nou disc editat per Last Gang Records, el grup fa un salt endavant per fer la seva…

Equilibrisme emocional

L’any 2019 acaba amb el que segurament és un dels millors discos de l’any i, potser, de la dècada ara que tothom aprofita per fer balanç dels primers 10 anys del segle XXI. FKA Twigs, que fa cinc anys va debutar discogràficament amb un disc de referència en el terreny de l’electrònica contemporània com “LP1”,…

DIIV: catarsi, teràpia i confessió

Més que un disc, la banda de Nova York DIIV (llegiu ‘Dive’) han publicat una teràpia. “Deceiver” (Captured Tracks, 2019) neix després d’una crisi personal del líder de la banda (digueu-ne adiccions i rehabilitació), que va posar en dubte la continuïtat del grup. I aquesta foscor interior es nota al llarg de tot un treball…

De monstres, homes i visions febrils

Escoltar, sentir i percebre les cançons de l’últim disc d’Of Monsters And Men (Universal, 2019) pren una altra dimensió quan escoltes, sents i perceps la visió artística de Jón Sæmundur Auðarson. Aquest pintor islandès, d’imaginari ancestral, traçat viu i colors impactants, és l’autor de les cinc portades diferents que ha fet per a un àlbum…

Meravellós déjà vu

El segon disc de Whitney, “Forever Turned Around” (2019, Secretly Canadian) comença on va acabar el primer, “Light Upon the Lake” (2016, Secretly Canadian). Si amb les seves primeres 10 cançons el duet de Chicago va aconseguir emocionar amb altíssimes dosis de malenconia, el nou treball dobla l’aposta amb 10 noves composicions igual de sensibles,…

Els mons del Xarim i el Garau

El músic Xarim Aresté i l’il·lustrador Joan Garau tornen a col·laborar en un disc nocturn, melancònic, de vegades experimental, sovint misteriós i sempre ric en matisos. “El Nus i Altres Mons” (U98 Music, 2019) són 9/18 composicions amb les quals Aresté torna a demostrar que és un dels millors compositors catalans. Capaç de fer somiar amb peces…

The National Gallery

Hi va haver una època en què els espectadors de concerts podien col·leccionar les entrades. Les il·lustracions, el disseny o senzillament la mida feien de cadascuna d’elles una peça, literalment, per al record. Però les empreses de venda d’entrades, primer, i la venda per internet, després, van despersonalitzar els tiquets dels concerts fins a convertir-los…

Les fosques oscil·lacions de Loma

El disc de debut de Loma és una de les grans sorpreses de l’inici d’any. El misteri que amagaven les harmonies vocals i la nocturna cadència de “Black willow”, primer, i el percutiu i seductor ritme de “Relay runner”, després, van fer del treball de debut d’aquest trio de la texana Dripping Springs (sí, la mateixa…

The Wombats, vestits per agradar

Ja fa uns 10 anys que The Wombats van publicar “Moving to New York”. Pertanyia al seu debut discogràfic i es va convertir en un modest èxit de la música indie. El trio britànic s’intentava fer lloc amb un pop-rock que desprenia un esperit hedonista, desvergonyit i desacomplexat. 10 anys després, The Wombats sembla conservar…

The Bird Yellow, obrint camí

El debut discogràfic de The Bird Yellow, “Little Kids” (Delirics, 2018) és tot un caramel per a un periodista. Perquè la sensació de descobriment és molt poc habitual. Aquell moment d’escoltar per primera vegada una cançó que et sorprèn, et fa aixecar la cella, agafar la caixa del CD per comporvar l’origen d’allò que escoltes…